Encara que no existís cap pretensió formal i aquelles primeres trobades a Madrid fossin senzillament això —quedades per tocar, passar el dia i, de passada, la nit— estava clar. L’amistat entre talents amb tant de recorregut en l’escena alternativa com són Amanda Palma (Las odio, Las Janes, Montgomery), David Iñurrieta (Terrier, Fumestones), Lili López (Terrier, Call me idiot), Luis Pimentel (Rocío Saiz, Megarrollo, Caballo Prieto Azabache, Dedo de serpiente) i Nacho Montero (His majesty the king) acabaria germinant en una banda. La banda es diu Tus hijos i la seva música és una meravella.
Amb l’espontaneïtat com a do i uns textos amb exquisida perspicàcia, les cançons del Tus hijos atresoren moments inesborrables; no evidents, àcids, punxants i polièdrics; que no pots deixar descoltar. Es tracta d’aquest altre pop d’alçada, que s’acaba instal·lant al teu dia a dia perquè et reconforta.
Gràcies a la complicitat entre els seus membres, els seus directes tradueixen tot aquest savoir faire compositiu en una autèntica celebració de l’amistat, així com de la cançó de pop contemporània amb tints de psicodèlia i garatge, immediata i etèria a parts iguals.
