Amb quatre EP i vint àlbums, així com més de tres-cents concerts per la península ibèrica i altres tants a Anglaterra, França i Itàlia a les seves esquenes, Joseba Irazoki (Bashoan, Onddo, On Benito, Atom Rhumba) publica un nou EP amb Noël Akchoté, un parisenc insigne en l’escena de la improvisació lliure actual, la carrera del qual abasta també el jazz, l’electrònica, la música contemporània i la música antiga, i les gravacions i col·laboracions del qual inclouen ni més ni menys que David Grubbs, Derek Bailey, Fred Frith, Luc Ferrari, Mary Halvorson o Sam Rivers.
Enregistrat pels mateixos músics als seus respectius estudis i mesclat per Iñigo Irazoki a Atala (Bera) , el duet de guitarres que ens ocupa pertany a la forma més elevada de diàleg entre flequers o fusters, és l’estar beneït per una naturalesa que no requereix d’ortodoxia tècnica —ni s’adscriu a gèneres—, que es va fer elèctrica a l’ombra de la comoditat industrial dels anys cinquanta del segle passat i que, des d’aleshores, s’ha mantingut com a eina pura. Doncs, segons llegim aquestes paraules, una nena o un nen estan entrant en una botiga d’instruments per sortir-ne amb una guitarra: alguns formaran bandes de garatge, altres estudiaran jazz, altres escriuran cançons per cantar mentre toquen. Instrument popular per excel·lència, el mateix Akchoté parteix de la guitarra a l’hora d’explicar aquest àlbum:
—Tot i que en Joseba i jo tinguem diferents orígens, trajectòries o pràctiques, durant aquesta trobada l’instrument ens ha obert un camp creatiu molt fèrtil on experimentar, desencadenant i il·luminant el subconscient de l’altre. Perquè la música és el seu propi llenguatge, la música ens parla principalment (si no exclusivament) de música i, en el nostre cas, no hi ha hagut límits. Abans d’acotar cap mena de marcatge estilístic, el nostre interès per allò desconegut i la nostra mútua preferència pel fet musical ens han preservat lliures (…). Gaudiu-ne.
