Hi ha paraules que adquireixen un significat especial segons el moment en què es pronuncien. I hi ha cançons que, sense pretendre-ho, arriben just quan més les necessitem escoltar. Avui, divendres 13 de novembre, Elle Belga publiquen «Nuestra libertad», una cançó sobre l’amor, la memòria i el desig d’aturar el temps, com a primer avançament de «Divina ausencia», el seu proper treball discogràfic, que veurà la llum properament.
En uns temps en què fins i tot les certeses més elementals semblen trontollar, parlar de llibertat és també parlar d’allò que estimem, del que no estem disposats a perdre i de tot el que mereix ser defensat. I potser no hi ha una manera més encertada de fer-ho que des de la intimitat d’una cançó d’amor. Perquè «Nuestra libertad» parla precisament d’això: d’un amor capaç de portar-nos a renunciar a tot el que posseïm per un sol instant compartit; d’aquest desig impossible de recuperar la memòria, aturar el temps i aconseguir que tot torni a ser com abans. Una cançó que torna a demostrar l’extraordinària capacitat de Fany Álvarez i Josele García per convertir els sentiments més profunds en una cosa propera, quotidiana i universal. Amb la seva habitual sensibilitat, el seu inconfusible llenguatge musical i aquesta concisió poètica que ha convertit Elle Belga en una de les propostes més personals de la nostra escena, «Nuestra libertad» ens convida a aturar-nos, a escoltar i a recordar que, per damunt del soroll i de les incerteses, encara existeixen petits territoris que ens pertanyen. Espais d’afecte i memòria en què ningú no hauria de poder decidir per nosaltres.
Enregistrat entre Bonberenea, amb Karlos Osinaga, i Xixón, pel mateix duo, «Divina ausencia» suposarà un nou capítol en la trajectòria d’Elle Belga, una formació que, lluny de modes i urgències, fa anys que construeix una obra tan singular com emocionant. Encara hi haurà temps per descobrir tot el que amaga aquest nou disc. De moment, «Nuestra libertad» ja és a les plataformes digitals i arriba per recordar-nos una cosa tan senzilla com necessària: que hi ha coses que només existeixen mentre som capaços de cuidar-les. I que algunes, com l’amor i la llibertat, no hauríem de donar mai per conquerides.
