Amb cinc àlbums publicats, diversos tours per la península, Europa, Uruguai i Estats Units en els quals ha girat amb Geoff Farina (Karate) o Glenn Jones i fins i tot actuat al mític festival d’homenatge a John Fahey a Takoma Park, Maryland (The Thousand Incarnations) of the Rose)… el pas del temps ha consolidat la carrera musical d’Isasa, fins a fer-se amb l’elogi de crítics tan exquisits com Byron Coley o la revista Wire, la benedicció de mestres de la nova guitarra com Max Ochs o Richard Osborn, així com l’admiració i el reconeixement unànime dels seus contemporanis. Parlem d’artistes de la talla de Marisa Anderson, Mica Blue Smaldone, Steve Gunn, Norberto Lobo o Sir Richard Bishop, entre tants altres. Ara, complerta ja una dècada de trajectòria en solitari i acabat de publicar el debut del seu actual projecte paral·lel, Burro (a mitges amb Trice), Conrado Isasa ens presenta aquest cinquè treball d’estudi, titulat ‘Canciones de amor’. Sublim artefacte amb què el guitarrista madrileny d’origen uruguaià celebra l’amor en majúscules, mitjançant una de les articulacions poètiques més pures que hi ha: la forma sense paraula. En aquest cas, cançó sense paraula.
Gravat amb Carasueño a Lar de maravillas, Saragossa, si bé el disc incorpora nous timbres en quant a instrumentació; com ara l’autoarpa de Lorena Álvarez, la veu de Trice, els sintetitzadors i el piano del mateix Carasueño i fins i tot suggeridores veus robades a la intimitat; tot això es troba al servei de la melodia. Melodia narrativa que es respon, concatena i s’harmonitza desplegant una paleta polifònica de relacions cromàtiques tan expressiva que emociona. En paraules del seu bon amic, el periodista Israel Viana –Són les cançons més profundes que ha fet mai i, alhora, les més properes. En aquest àlbum, Conrado ha aconseguit reflectir tot l’amor que ha trobat al seu nou camí (…). I el mateix artista afegeix -Crec que sempre que ens enamorem és com si fos la primera vegada, com si fos el primer amor (…).
Com si de postals d’un viatge es tractés, els títols de les cançons capten la nostra atenció i després es produeix automàticament i inconscientment una resposta. Així, suggerits, encantats, llançats al llenç musical, projectem la nostra imaginació en escolta activa! Des del primer tall, un ja es va adonant que ens trobem davant d’obra major. Com l’aigua que se’ns escapa de les mans, sensibilitat i mestratge es fan aquí incontestables. Isasa domina els temps del llenguatge melòdic com gairebé ningú actualment (molt menys en el gènere). És més, l’ofici és tal que, en aquestes composicions, el mestre va desvetllant a poc a poc, parcialment i acuradament -en clarobscur- el llegat refractari de la seva experiència vital per disposar-la, valent, davant nostre. Assolint amb això el més difícil: Tornar la seva vida música, fregar allò universal.
