Fe

Duot

Escolta'l a:
  • Referència

    R73
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Un viatge en tota regla (…) EL PERIÓDICO Roger roca

Què és la fe per algú que fa música als antípodes de la norma? És el primer que caldria preguntar-nos quan observem el tòpic que diu la música improvisada, instantània o, simplement, imprevisible, no pot ser mai fidel a cap ortodòxia, a cap veritat revelada, tot i que hi ha qui assegura que ja res, fins i tot la ‘música d’avantguarda’, es pot deslliurar dels seus propis codis, de la seva singular ‘ortodòxia’. Vaja, que ja està tot inventat. En realitat, a Albert Cirera i Ramon Prats, sorneguers de mena com són, segurament els importa un rave si la música que ens serveixen és fidel o no a cap dogma. La seva és, en qualsevol cas, una fe indestructible en una manera de fer, tant lliure com espontània, allunyada d’avorrides discussions bizantines, d’actituds transcendents, de bàndols i capelletes. Són i seran sempre els protagonistes d’una petita gran revolució: la de superar la dinàmica de blocs que dividia l’escena barcelonina entre jazzistes adoctrinats —suposadament a les aules de les escoles de música— i avantguardistes autodidactes. Quin gran tòpic, per cert!

Amb un títol de graduats sota el braç, Ramon Prats i Albert Cirera van irrompre el 2008 per, parafrasejant el cèlebre cantant, tocar diferent, amb el seu estil especial de tonades i ritmes. Ho van fer en el tombant de la primera dècada del 2000 amb la llegendària ‘beca Robadors’, amb tripijocs, infeccions, Cactus, esbarts pencaires, oratoris bacterians i, sobretot, idees de tota mena i condició. Després van venir les gires per diferents punts cardinals, de Rússia al País Basc, passant per Escandinàvia, Portugal, l’Europa de l’Est, Burgos, Banyoles, el Festival de Jazz de la Costa Brava o el llegendari Juan Sebastian Bar, a la capital de l’Alt Aragó. També van arribar les bretolades —un concert de 10 hores de duració per celebrar la seva primera dècada d’existència— i, sobretot, les col·laboracions: del violista de roda Marc Egea al guitarrista Andy Moor (The Ex) —amb qui van gravar el disc ‘Food’ (2017)—, passant per les ballarines Juliette Louste i Tura Coll, el guitarrista Florien Stoffner, els contrabaixistes Àlex Reviriego i Johannes Nästesjö, el violinista Carlos Zingaro, el trompetista Iván González, els pianistes Agustí Fernández —un dels seus mestres inspiradors— i Josep-Maria Balanyà, el violoncel·lista Paul Stouthamer… Un autèntic estol d’il·lustres partenaires.

I a tots els indrets, sols o en companyia, els Duot sempre han fet música a partir d’un principi bàsic: construir autèntiques baluernes sonores des del vertigen, com qui travessa la corda d’un funàmbul sense xarxa. Cirera i Prats dominen l’art de la navegació a la deriva, el discurs, i, tot d’una, basteixen climes sonors com si fossin mestres del paisatgisme. Arquitectes de la geometria efímera, la seva música es podria representar amb voltes de canó, columnes entorxades, miralls còncaus i convexes i, sobretot, cúpules, com les que donen títol als 6 talls del disc ‘Fe’. De la profunditat gairebé lacerant de ‘Cúpula 1’, una mena de crida, arribem a l’explosió volcànica de ‘Cúpula 2’. Del sorollisme reverberant de ‘Cúpula 3’, passem al trànsit a batzegades de ‘Cúpula 4’ i, tot seguit, de ‘Cúpula 5’, amb reminiscència tajmahàliques. I de postres, ‘Cúpula 6’, una peça de contrast amb la potència hercúlia dels dos temes anteriors; un retorn, des d’una altra via, a la profunditat climàtica de ‘Cúpula 1’, és a dir, un final perfecte. Si entreu en aquest intens viatge d’exploració a les profunditats de l’arquitectura efímera, arribareu a la conclusió que en l’univers duotià tot quadra, tot flueix en sublim harmonia. Tingueu fe.

(…) ELOGI DE L’ARQUITECTURA EFÍMERA, Martí Farré

Ressenyes

Duot segueix amb la seva estètica desafiant: aixecar peces tan altes que es dilueixin a la vista, sobre bastides davant el buit, no hi han vertigen ni xarxa
Eyal Hareuveni, Salt peanuts
Un àlbum per escoltar en foscor i en silenci religiós
Fabricio Vieira, Free form, free jazz
El duo eleva el seu talent a cotes insospitades en aquest formidable 'Fe'
Alberto García Saleh, La provincia
Un viatge en tota regla
Roger roca, El periódico
Pur vertigen sònic
Quim Casas, Rockdelux
Sobre el tall de la navalla, reptant el vertigen de l'harmona
Javier Herrero, La publicidad
Una fe indestructible. 12 anys buscant i trobant un estil propi en permanent transformació
Carlos Pérez Cruz, Club de jazz
Asos de la improvisació lliure en el segle XXI. Bravo!
Andrzej Nowak, Trybuna Muzyki Spontanicznej

Altres referències de Duot

Playlists