Erigida cronista d’allò quotidià i marginal, mestra de l’ús de la provocació i la paradoxa, i amb una de les veus més belles i pertorbadores de l’escena, Fee Reega (CAPTAINS, Dead Hands) publica nou epé, titulat «Rumores».
Enregistrat amb Alex Gato i Gonza Whiplash a La münster, i produït i barrejat per David Baldo a Madrid, les quatre cançons incloses a «Rumores» semblen compartir referències vetllades o indirectes al típic soroll confús de veus que sol emetre el rerefons de qualsevol audiència. Això ens fa pensar en aquesta suposada veu que corre entre el públic i en la paraula no reflexiva que uneix els punts entre la gent, dibuixant l’artefacte dúctil i gratuïtament imaginat de la nostra consciència. Doncs, com si es tractés d’innocents anècdotes que es tracten a última hora de la nit, «Rumores» inclou històries protagonitzades per diferents personatges, les quals perviuen com a pròpies gràcies a l’acte humà d’empatia i d’assumpció del dolor conviscut. Dolor d’agressions diferents que conformen una gran ferida compartida, davant la qual Reega proposa el perdó d’un mateix i la reconciliació vital, com a armes per arrabassar el poder al sistema que dissenya el nostre destí i per elaborar, amb això, un pensament propi i sense límits, aliè al món dels rumors.
Anticipat fa uns mesos per «Gwendolyne» (viatge a través de la pèrdua de la innocència, esbossant la normalització de l’abús en la cultura de l’educació patriarcal), «Rumores» ens desvetlla tres noves i meravelloses cançons de l’artista de la selva negra actualment establerta a Astúries: Així, la bella balada oda als/les incompresos/es que habiten la invisibilitat als marges de la norma. A ritme de psicocúmbia, «Goya» relaciona la necrofília amb totes aquelles dones solteres que pelegrinen al prec per un nuvi a San Antonio de La Florida, Madrid, davant les restes acèfales de Francisco Goya. I «Juguete roto» tanca l’epé amb una mena de bolero iconoclasta i singular, en què Reega acota la naturalesa d’un sol ús de la idea de persona-objecte, per reivindicar que els altres no decideixen si vals, quant i fins quan.
