Tetrata

Roldán

Escolta'l a:
  • Referència

    R26
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Trenca motlles i eixampla horizonts (…) ROCKDELUX Esteve Farrés

Cada nova entrega discogràfica de Roldán és com la reobertura d’un jardí botànic immens, un espai enorme farcit de meravelles. Ens anem familiaritzant amb el l’indret, aconseguint no desorientar-nos, tot i la profusió d’estímuls. Tot i així, res està exactament en el mateix lloc. La col·lecció ha crescut i s’ha reordenat de tal manera que aviat oblidem qualsevol experiència prèvia i passegem amb l’estupor i la fascinació de la primera vegada.

A ‘Tetrata’ hi ha guitarres obertes i bateries que volen com les que utilitzen David Grubbs i Jim O’Rourke, temes sincopats i hipnòtics amb ecos d’Ali Farka Touré, sorollisme de festa de putxinel·lis amb Harry Partch i els Residents com a banda sonora. Passatges que recorre amb trencaments imprevisibles la veu de Juan Carlos, cada vegada més versàtil, capaç de passar del xiuxiueig a la brama hooligan. Roldán pot parlar-nos de gairebé qualsevol cosa: exposar-nos la conveniència del contacte físic (l’exuberant ‘Cuerpo a Cuerpo’), aconsellar-nos no ser tan durs amb nosaltres mateixos (l’himne ‘Una Fuerza Común’); descriure’ns qualsevol no-lloc de la perifèria (‘Paseo’) o també reflexionar d’una manera hilarant -aquells corus faraònics – sobre la propietat intel·lectual d’una ocurrència (‘Buena idea’). Falses curiositats de National Geographic (‘Ancestros’), estampes d’infància de l’Espanya rural (‘Casino’), dibuixos animats, parides emblemàtiques, corrent de consciència, patafísica o autoajuda, tot se’ns dóna filtrat per una indubtable capacitat de fabulació i una curiositat omnívora.

Potser això sigui el més destacable de ‘Tetrata’: la manera com les diverses peces del disc encaixen en un conjunt coherent, de musicalitat indiscutible – per cert, més ballable i cantable que mai – i que deixa veure un entusiasme actiu pel procés de treball i pel sentit de l’aventura i l’humor. Juan Carlos Roldán és el Raymond Roussel del pop en castellà, i cada obertura del seu Locus Solus és una experiència encara més vivificant que l’anterior.

(…) Javier Aquilué

Vídeos

Ressenyes

Una obra necessària: trenca motlles i eixampla horizonts
Esteve Farrés, Rockdelux
Brilla pel la seva singularitat
Cristina Pancorbo, Mondosonoro
Basat en el rock, però transformat en quelcom diferent a lo habitual
Rafa Cervera, Primera línea
Rara avis inclús en la escena alternativa
Cristina Pancorbo, Mondosonoro

Altres referències de Roldán

Playlists