Fajardo publica nou àlbum el 3 de desembre

Mira el vídeo d’Intuición’ i reserva el disc en vinil i digital

Hi ha una expressió de les Illes Canàries que és ‘mirar a los celajes’. Los celajes són formacions de núvols que d’alguna manera ens criden l’atenció i on un desapareix per una estona, embadalit davant l’efímer paisatge. Aquest encanteri encaixa amb el procés de composició d’una cançó. Mentre els núvols són guiats pel vent, el seu color és determinat per l’incidència de la llum del sol, o la seva forma canvia en funció de la temperatura, pressió, càrrega elèctrica… durant el procés creatiu l’artista persegueix una melodia, l’estira des del no res i la modela guiat per l’intuïció.

Des que es van conèixer el dos mil divuit, un pressentiment va fer que Fajardo comencés a somniar amb la possibilitat que les seves noves cançons fossin arreglades per Trilitrate. Pel camí, al trio neoclàssic es van anar sumant altres músics admirats, com en Marc Enseñat (Monkey Nuts) i en Diego Hdez (Keiko, The Conqueror), a quins finalment van complementar tres dels seus habituals col·laboradors: Manuel Campos (Rosvita), Jordi Tost ( Gos Binari, Parmesano) i María Navidad (Tostadas, Mes Camilla). El pressentiment s’havia fet realitat i llavors sí, en mans d’aquesta nova banda, les idees van començar a formar un cançoner tan dinàmic i ric en matisos, com sobri a l’empaquetatge de cadascun dels temes. Un cos de cançons conceptual que Javier Ortiz (estudi Brazil) ha capturat pràcticament intacte, en aquesta obra major anomenada ‘Intuición’.

‘Intuición’ és un cant a l’observació, la música i l’amistat. A sobreviure, en definitiva. En paraules del majorer -Vaig triar ‘Intuición’ com a títol perquè em sembla que és on resideix l’essència de la meva voluntat creativa (…). Efectivament, el disc aborda qüestions múltiples però sempre des d’una inquietud poètica, una reflexió imprecisa i bella per la qual subjau el sabotatge visceral al tot alló que és obvi. L’intuïció s’obre pas en la seva màxima expressió i, davant el repte de la paternitat (Deidad) -amb la seguridad de no tener nada claro (Accidents)-, anhela el viatge pel viatge (Geometria/ Geologia). El llast del raciocini (Aprendre-Desaprendre) es torna volcà però, com el vertigen del músic davant l’experiència escènica, és arrasat pel mar, purificat en salnitre. Transcendem. Arribem a una muntanya on els podomorfs estan tan integrats a la roca que és gairebé impossible trobar-los de dia (de nit és quan emergeixen de la traqueta, coberta pel líquen). Serà sobre les empremtes dels nostres ancestres, on us rebin les bruixes de Tindaya. Aquí us espero.

Pre-order