Cóm va sortir la idea de col·laborar en aquest disc?

INBONRG -Aquest disc sorgeix al gener de 2018, a partir de la mort del poeta i txalapartari Joxan Artze. Llavors em van proposar participar en un homenatge que tindria lloc en el seu primer aniversari. Jo volia que, almenys en la part del meu homenatge, la txalaparta ocupés un lloc important i vaig pensar en convidar a l’Enrike Hurtado, ja que ell treballa desenvolupant sotfwares creats per ell mateix. Entre ells, un dedicat a interactuar amb la txalaparta. Així doncs, el primer pas va ser convidar l’Enrike i començar a reflexionar tant en els textos d’en Artze, com en la seva manera de treballar, per crear diversos materials a partir de tot això.

Cóm ha estat el procés de composició?

INBONRG -El disc reuneix treballs compostos en dues èpoques. D’una banda, els materials creats pròpiament per als dos concerts d’homenatge del 2019 (més o menys, la meitat de les peces es van crear entre 2018 i 2019). I una segona fase, a la primavera de 2020, ja amb la intenció d’enregistrar un àlbum aquell mateix estiu. Són en total 11 peces.

Cóm són les cançons?

ENRIKE HURTADO -Les cançons són bastants diferents entre si. Cadascuna sorgeix d’un procés diferent i amb instrumentació diferent. Algunes porten piano i veu, altres piano veu i txalaparta, unes altres són collages realitzats amb l’ordinador, piano i ordinador… hi ha una mica de tot. Cadascú ha aportat elements i materials del seu àmbit. Buscàvem una unió, l’equilibri entre tots dos.

Cóm ha estat el procés d’enregistrament?

INBONRG -Tot el disc l’hem gravat aquí en aquest local, nosaltres mateixos, amb aquest piano, amb els nostres micròfons i divers material que ens han deixat. Ho vam fer tot durant l’estiu de 2020, a les nits, amb tranquil·litat, i hem utilitzat aquest piano, una txalaparta i l’ordinador. També hem comptat amb l’ajuda tècnica i la col·laboració d’en Tzesne, qui s’ha encarregat de les mescles. D’altra banda, el material gràfic, el disseny i el llibret que ve amb el vinil els ha fet el dibuixant Jon Martin. Pel que fa a l’aspecte tècnic, Estanis Elorza ha fet el mastering i Ibon Aguirre ens ha deixat material i ens ha ajudat amb el midi. Però bàsicament, tota la producció és nostra.

A què respon el títol de l’àlbum?

ENRIKE HURTADO -El títol sorgeix a partir d’un dels molts poemes de Joxan Artze en que feia jocs amb el so, d’aquesta mena de poesia visual que ell feia, on la part sonora té molta presència. En aquest cas ‘oMOrruMU baMAt’ seria ‘Orru bat’ (un rugit).

INBONRG -Intercala síl·labes una mica amb la idea de la txalaparta, d’aquest joc de temps, d’aquest trot. Això s’albira en la seva poesia visual, sobretot en els seus treballs dels anys 60 i 70, en els quals ens hem basat per elaborar aquest disc.

A què respon l’ordre de les cançons?

ENRIKE HURTADO -Hem intentat buscar un equilibri. En tractar-se d’un material tan diferent, l’objectiu ha estat anar compensant el material sonor, per tal que no vagin tots els temes de piano seguits o els de txalaparta tots seguits.

INBONRG -Si, que hi hagi sonoritats tan diferents, ens ha portat maldecaps a l’hora d’establir l’ordre. Però encertar amb aquesta disposició forma part de el joc, ja que els textos també són molt diferents entre si. Hem tractat de buscar una sortida, cap a on podria estar el punt de fuga.

Alguna consideració a la primera escolta?

INBONRG -Com passa en gairebé totes les músiques, és necessària més d’una escolta per poder endinsar-te en les cançons. A l’anar coneixent les cançons es van descobrint noves coses i, a la vegada, l’ordre dels temes també aporta un sentit a cadascun. Un significat que li dóna el tema anterior o al posterior i que, per separat, no seria idèntic. No només amb aquest disc, jo crec que amb tota la música passa això. Es fa necessari aprofundir en aquesta relació.