Les conches velasques publiquen nou àlbum el 5 de març

Reserva ara ‘Celebración del trance profano’ en vinil i digital, i escolta un primer avançament: Fluorescencia

Dos anys després que el seu homònim i revelador debut veiés la llum, Les conches Velasques tornen ara amb aquesta nova col·lecció de pregons exaltats, aquesta invitació a l’entrellaç comunitari, en un ball de dosos i tresos … titulada ‘Celebración del trance profano’.

El que un dia va començar com a projecte personal d’exploració de Pablo Jiménez, Picore, ha acabat convertint-se en un organisme col·lectiu en el qual participen Jesús Landa, Thomas House (Sweet Williams, Charlottefield) i Sergio Segura (aquest últim encarregat també de la gravació, amb Cristean Barros). Al mateix temps, allò que en el seu primer disc partia del rock -diguem-ne- mudèjar, cristal·litza meravellosament aquí en forma de música popular sense poble, contemporània i universal.

Amb la repetició com a mètode i la celebració com a objectiu, en aquesta revetlla gaudim d’un cançoner inclusiu, amb essència de Pedro Salinas i poètica de Miguel Hernández, però encara hi ha més. A la vegada, Les conches Velasques són capaços d’integrar-hi obra de -ni més ni menys que- Nass el Ghiwane, Agapito Marazuela o Hamid Alemmou, immiscuïts tots ells amb naturalitat en aquest, el seu ja propi repertori.

Ara, l’aire amb el que la banda de Saragossa oficia, l’agilitat amb que exerceix, acaben per impregnar aquest ritual d’un esperit llibertí i d’un sabor de carrer únics. Segurament aquesta música sigui una altra prova -en manquen- vers que l’essencialisme i l’eclecticisme no són excloents l’un de l’altre. Ans al contrari, aquí es constata la seva complementarietat en forma de llegat, d’ancestre electrificat. Les conches Velasques projecta contra la paret de les nostres consciències una qüestió recurrent, encara que tapada: la que aplica a l’imaginari col·lectiu imperant en la nostra estimada Iberia.

Això és occident?

Pre-order