Cóm ha estat el procés de composició de La séptima extinción?

JC PEÑA -De fet hi ha algunes cançons que van sortir just després que enregistréssim el disc anterior, fa cinc anys si no m’equivoco. Llavors, a partir d’aquí, ha estat un procés bastant llarg.

CRISTINA ARROYO -La nostra anterior bateria, Zutoia, viu a Berlín i aprofitàvem els moments quan ella ve. Vam gravar aquí unes cinc cançons, després vam gravar dues més i vam acabar el procés, si no recordo malament, l’estiu passat.

JC PEÑA -La principal peculiaritat d’aquest disc és que, per circumstàncies, toquen quatre bateries que són en Javier, que és el nostre bateria ara, la Zutoia, que va tocar amb nosaltres durant molt de temps, jo, que vaig gravar diverses cançons del elepé i bé, la Cristina , que va fer una percussió aquí. Però això no resta cap tipus de coherència al disc, a més li dóna prou gràcia perquè cada bateria lògicament té la seva personalitat.

JAVIER OTONES -Jo crec que li dóna és riquesa a el disc. Un disc sencer amb la mateixa persona tocant, a la fi, té un estil propi que -per molt dinàmic que sigui el disc, per molt dinàmiques que siguin les cançons- no aconsegueixes si poses a diferents persones tocant el mateix instrument en diferents cançons. Llavors, jo crec que l’únic que fa és aportar.

Cóm són les cançons de La séptima extinción?

CRISTINA ARROYO -És un disc que jo crec que reflecteix molt bé el nostre directe, els nostres concerts, i capta molt bé l’esperit de la banda.

JC PEÑA -Jo crec que les cançons són un compendi del que hem vingut fent des del primer disc, sobretot des del segon, perquè sí que és veritat que en el primer estàvem encara allà trobant-nos una mica. Jo crec que hi ha cançons molt fosques. Hi ha cançons molt pop -com les que fem nosaltres, no és pop per descomptat mainstream-, però són bastant… En general jo crec que el que fem no és res experimental. Hi ha força melodia, és bastant accessible dins del que creiem que ha de ser un grup de guitarres en el qual predomini l’electricitat i certa, o bastant, contundència.

CRISTINA ARROYO -No té molts artificis perquè tampoc ens agraden i, com ha dit José Carlos abans, té moltes arestes.

A què respon el títol de l’àlbum?

JC PEÑA -El títol del disc és una broma macabra o lúgubre, que és més macabra i més lúgubre tenint en compte tot el que hem viscut aquests últims mesos. Se suposa que la sisena extinció és el que suposadament està ja provocant l’acció humana en el món en aquests moments, pel que fa a extinció massiva d’espècies i tal. Llavors la setena seria el nostre torn. És una broma macabra que està molt en la tradició del grup, des del principi.

Quin equip o configuracions tècniques heu fet servir per aconseguir aquest so?

JC PEÑA -Bé, per a nosaltres l’equip és molt important i això és així des del principi, en gran part, per l’influència de Javier Ortiz i d’Estudis Brazil, perquè aquí va ser on vam veure i varem apreciar realment la diferència. Llavors, a la guitarra jo vaig tocar bàsicament amb el Hiwatt aquest que veieu aquí -és un Hiwatt de l’any 72- i amb el Vox aquest, que és de l’any 65. Amb això bàsicament vaig solventar totes les guitarres. És veritat que varem fer servir en una o en un parell de cançons a un ampli prehistòric: Un Gibson de l’47 que tinc a casa que és un combo i que també funcionava molt bé. Tema pedals. En realitat no faig servir més que un Memory Man i alguns pedals, alguns fuzz Dwarfcraft que són bastant marcians i bastant extrems. Després de bateria vam ficar… si no m’equivoco… Bé això ja ho parlarà la resta no? Però pel que fa a bateria, vam gravar amb una Premier Signia, que té en Javi allà també tot i que no és aquesta i, en quant al baix, toquem amb el Rickenbacker de sempre i amb un Ampeg B25, crec, amb el qual hem estat gravant darrerament.

Cóm va ser l’enregistrament de La séptima extinción?

JC PEÑA -Hem gravat a Estudi Brazil, a Rivas, Madrid.

JAVIER OTONES -La veritat és que mai havia estat gravant a Brazil i la veritat és que més còmode fins i tot del que m’esperava. Bé, tant Javi com el seu equip em van fer sentir super còmode.

CRISTINA ARROYO -Un cop hi ets, va una mica tot sobre rodes.

JC PEÑA -Perquè tenim una relació molt còmoda i molt bona amb Javier Ortiz, que n’és el propietari i el tècnic. Ara mateix jo crec que El relevo alemán no el podem concebre sense la relació que tenim amb Estudis Brazil i el so que hem tret per als discos. Jo, de fet, puc escoltar el primer disc, el segon, i estar igual de content i això, jo crec, és gràcies a un enfocament del so molt atemporal que té en Javi.

Cóm recomaneu escoltar La séptima extinción?

CRISTINA ARROYO -Jo crec que en cada escolta, potser, pots trobar una dimensió diferent del grup i del so, però jo crec que en general és bastant immediat i captura bastant fidelment el que fem en directe.

JAVIER OTONES -Jo crec que és un disc, dins del que és El relevo alemán -com hem parlat altres vegades-, força accessible.

JC PEÑA -Jo crec que és un disc que té bastants arestes però que és en general bastant accessible. Té moltes melodies i sí que és veritat que té molta electricitat i molta contundència, com sempre perquè sinó no seríem nosaltres, però en realitat crec que és bastant melòdic en general, en el bon sentit. Òbviament no fem música mainstream, però jo crec que és perfectament disfrutable per a qualsevol persona que estigui mínimament interessada en el que és el rock alternatiu o, no sé, com ho volguem descriure.

CRISTINA ARROYO -Llavors us el recomano. Que us tanqueu a casa vostra amb el disc i que gaudiu al màxim d’ell i a escoltar-lo a bon volum, siusplau.