D’on sorgeixen les cançons de ‘Carreiro’?

TOÑO MARGARIÑOS – Les cançons de ‘Carreiro’ no es van formar totes alhora. No tenen una procedència única,
sinó que van ser compostes durant anys i formen part del gruix que va anar apareixent durant els primers dos, tres anys de formació de la banda. Realment no formen un gruix comú, un tronc, sinó que van ser compostes en diferents moments.

Com va ser el procés de composició?

Les cançons es van compondre independentment de la formació. Es componen de forma molt bàsica i després les assagem a banda per preparar-les per directe. Realment són cançons compostes i pensades de forma molt senzilla, per a tocar en directe els tres i que puguin funcionar en aquesta fórmula.

Com descriuries les vostres cançons?

Al meu entendre són cançons ultra senzilles, diguem-ne, de sota cavall i rei. No hi ha cap pretensió de fer res estrany ni a nivell mètric, ni d’harmonies ni d’estructures. No hi ha un afany de complicar de forma pretesa les estructures de les cançons. Igual en altres projectes sí, però en aquest la pretensió és fer música senzilla i fàcil, una mica buscant aquesta facilitat que està de forma natural a la música popular.

Què significa el títol de l’àlbum?

Diguem que es va tractar de cercar un fil comú a posteriori i, bé, hi ha diversos temes que són recurrents en algunes cançons. Està una mica l’amor en totes les seves accepcions. La consideració tant d’amor fraternal, com d’admiració, com d’amor sensual des d’un subjecte per a l’exterior, per si mateix, per als altres, per la natura… en fi, diverses formes d’entendre l’amor.

A què respon l’ordre dels temes?

No està molt pensat, més enllà de la posició d’algunes cançons marcades, com pot ser la primera, que és ‘Burato’. Una cançó d’obertura, com molt gestual, que per a mi té una estructura d’obertura, de presentació. També ‘Renacemento’, que és la darrera de la segona cara, l’última del disc. En aquest cas just el contrari, és un final esperançador i emocionalment molt positiu.

Com ha estat el procés de gravació?

El disc va ser gravat majoritàriament per nosaltres, amb l’ajuda de molt amics. De gent de Cro! com David i Xavi, molta gent que va aportar veus, com la Laura, com la Inés, la bateria de Muqui, instruments que ens van deixar… Va ser al llarg de molt temps, amb la col·laboració de molta gent i sempre en les nostres cases, majoritàriament deslocalitzat. Cadascú pel seu costat però, de vegades (a la èpoques en què va ser permès) ajuntant-nos, encara que en directe no hi ha pràcticament res, és tot per pistes

Amb qui vau fer mescla i màster?

Pre-barregem, vam fer barreges una mica espontànies, de dir << volem que tiri per aquí, per allà >>. Aquest material, com no som professionals ni ho pretenem, doncs l’hi enviem a Xavier Muñoz, que és el baixista de la cantant de Stereolab, baixista d’Alberto Montero i bé, un tío que mola molt com treballa. Ell va ser l’encarregat de fer la barreja. Després el màster el va fer en Rafa Martínez de el Pozo, vell conegut del segell (abans que Repetidor sabés d’això, ja vam emprendre aquest treball amb ell), que en aquest tipus de produccions és una persona que respecta molt els espais i les profunditats de la mescla, en aquest tipus de músiques.

Com és la primera escolta de ‘Carreiro’?

No sé si nosaltres som els que hem de dir si el disc és accessible o no. Jo per descomptat sempre treballo amb el desig que siguin cançons accessibles, en el cas de Peña. No tinc cap interès en apuntar a un públic molt especialitzat, que li interessi un tipus de música. Crec que el que ens toca en aquest projecte es fer música popular. Popular en tots els sentits, que sigui accessible i fàcil d’escoltar i que desenvolupi el seu discurs a partir d’aquesta senzillesa, no al contrari. No estic interessat en fer música molt complexa amb missatges molt simples, sinó que vull fer música molt simple on els discursos -fins i tot polítics- apareguin després d’aquestes escoltes primeres. Penso que aquesta forma és millor o, almenys, aspiro a ella.

Espero que us agradi aquest disc. L’hem estat fent durant anys i per fi hem pogut treure’l, així que encara que sigui en aquest context que tenim ara, de merda, per a nosaltres és un èxit total que surti. Esperem que alguna cosa del que varem bolcar en aquest disc us arribi i que el gaudiu. Moltes gràcies.