Alado sincera publica el cinquè àlbum d’estudi. Es titula ‘La misma figuración’ i dura vint-i-dos minuts escassos. Prou temps perquè els d’Igualada ofereixin deu cançons marcials, segurament les més valentes i amb més substància de la seva carrera. Ja des des de ‘Palimpsesto’ (2009) i ‘Pacífico’ (2012), el quartet ha anat progressant sota la batuta d’un inconformisme neci i ferm, aferrats al picar pedra del seu propi discurs. Això sí, si tenim present la sòlida identitat musical edificada des de llavors, la feinada haurà estat immensa, però els resultats són més que estimulants.
Amb el format de cançó de menys de dos minuts com a bandera en la majoria de les peces, en ‘La misma figuración’ Alado sincera se sotmet a una contracció severa dels marges de la seva expressió, senyals i recursos. Condició ideal per a activar l’heurística, l’assaig-error i deixar que s’enlairi una imaginació extraordinària, patent en l’ús econòmic d’estructures mètriques, en un sense fi de jocs harmònics suggeridors o en la concreció rítmica aclaparadora que sustenta tot l’àlbum.
El contingut líric se succeeix conformant un gruix transversal, compost d’imatges de gran força. És clar que pot ser inevitable identificar alguns significants contemporanis, extractes de l’actualitat, etc, però convé fugir de l’anècdota, ja que probablement no hi hagi voluntat de polemitzar. La gran seguretat, la gestió del terror o la presumpció moral no hi són representades, i molt menys contradites, però sobre tot això s’hi reflexiona amb la intenció de crear nous escenaris. Es llencen impossibles en una mena de test-cançó; i en algunes peces fins i tot s’hi han posat elements tan sols amb el propòsit de desviar la llum fora del camp. Amb el títol ‘La misma figuarción’, Alado sincera sembla atrevir-se a qüestionar el format de cançó que – se suposa – fa. Fins i tot la portada sembla anticipar aquest zoom-out damunt del mateix artefacte, com en una captura del procés, subjectiva i que encara inclou coses descartades i eines de treball. Perquè, com s’ha de comunicar un missatge mitjançant una cançó de rock avui en dia? I, és clar, com ha de ser aquest missatge a Espanya? És necessari? En quin grau és útil?
