Amb dos àlbums publicats, ‘De rerum natura’ el 2016 i ‘El ojo brillante’ el 2018′, Severine Beata presenta ara el seu tercer treball d’estudi, titulat ‘La era del trance’, juntament amb el seu bon amic i habitual col·laborador i productor , Javi Álvarez (Fluzo, Duo Cobra).
Si bé les referències a la naturalesa van ser recurrents a l’anterior àlbum (amb alguns temes directament emparentats amb el ‘Mother earth’s Plantasia’ de Mort Garson), en aquesta ocasió tornen a ser importants. Des dels enregistraments de camp i els efectes foley, fins a l’artwork de Julio Linares, lo orgànic juga un paper fonamental en la composició de les cançons, a més de convertir ‘La era del trance’ en un lloc tranquil, còmode… Concretament, les eres són superfícies empedrades -on antiguamente es trillaven les messes- que se situen en determinades zones exposades al vent, les quals avui han quedat abandonades i s’han convertit en miradors que ens indueixen a una mena d’estat meditatiu, a la manera d’aquest disc. Un cos de cançons, gairebé sempre instrumentals, que ha estat compost i interpretat entre Severine Beata i Javi Álvarez amb sintetitzadors en directe, així com produït i gravat a temps real, íntegrament.
A ‘La era del trance’ els dos músics han aconseguit capturar moments d’una bellesa tan suggerent, intrigant i al·lucinada com efímera. Els passatges i repeticions de capes reverberades se succeeixen segons l’ordre expressiu de la música en viu, així com gràcies a una complicitat intuïtiva única. A més, de la connexió entre aquests dos freaks dels sintetitzadors i resta d’aparells modulars, analògics i granulars, sorgeix també un altre tipus de cançó a partir de la revisió de referents poc habituals en el gènere, com ara el compositor i organista francès Louis Vierne o les vocalistes romanís Maria Tanase i Romica Puceanu. ‘La era del trance’ és una successió d’estadis musicals que sembla alinear un paisatge sonor continu, amb una narrativa estimulant, tan suggeridora que hipnotitza. Ens trobem davant d’un àlbum que a cada nova escolta sona diferent, gràcies al domini d’allò fortuït anteriorment esmentat. Però gràcies també, i sobretot, al talent de Severine Beata i Javi Álvarez per edificar una col·lecció de peces úniques com aquesta, que constitueix un refugi obert i atractiu des de la delicadesa de les seves costures tímbriques però que, segons ens hi anem endinsant, esdevé magnètic, tot formant un espai confortable i contemplatiu que ha estat recreat per a nosaltres. ‘La era del trance’ és el nostre lloc en pau, allà on assumir amb alegria i valentia la soledat plàcida.
