Páramo és el projecte personal del -també escriptor- Saúl Ibáñez (Lullavy), amb què dóna sortida a les seves cançons més nues. Després de la publicació el 2023 d’un senzill a mitges amb Arico (Kwashiokor/ Fuerteventura) i d’un disc en directe (Igualada 11/3/2023), l’autor sevillà ens lliura ara per fi el seu primer treball d’estudi, titulat «Palabra rota».
Enregistrat amb Ernest Gómez i un grapat d’amics a l’Estudi de la pau (l’Hospitalet del Llobregat), aquest àlbum consolida el que les seves referències anteriors ja apuntaven: gràcies a la seva riquesa de verb ia una dicció tan elegant com concisa, la música de Páramo ens permet gaudir d’una narrativa que ens remet a experiències i moments la nostra imaginació amb força.
«Palabra rota» comença amb «Mademoiselle Char.» Una cançó que parla de l’amor com a forma de resistència, de refugi, de la tendresa i de la cura com a primer remei contra la crueltat i la deshumanització. El segueix «Veneno», peça senzilla i bonica sobre la culpa i el seu abast, abans d’arribar a «MoMA». Tema on Páramo reflexiona sobre les decisions que prenem a la vida, i també sobre tot allò que no s’escull. El títol fa referència a l’entrada del museu on Ibáñez va escriure la lletra i, el primer vers, als mesos que va viure a Suècia. El cas és que, just després d’acabar la cançó, va i neva a Sevilla, per primer cop en dècades! Tanca la cara A una mena de murder ballad anomenada «Nana del bosque», on un assassí li canta al vent… Des de la foscor de la nit, obre la cara B amb «Madrugada» i al darrere ens topem amb «Cántaro». Composició que explicita el sentiment de desesperació de forma brillant i, ara sí, enfilem ja el desenllaç del disc amb Desfilada. Peça clau i, segurament, la composició més enigmàtica de totes, les voltes del qual ens preparen per al moment més espiritual del repertori, a «Sin título #1». Tot un cant a l’intangible, amb el qual acaba «Palabra rota» (i els seus concerts) i on, en l’estrofa final, es resol el mateix títol de l’àlbum. Gaudiu-ne.
