Amb la intromissió de la pandèmia i els canvis que ha comportat a les nostres vides, sembla mentida que algunes d’aquelles converses a casa, en ple confinament, hagin acabant associant dos bons amics com són Arico i Páramo, en la forma que aquest split immortalitza. Així, des de l’amistat i amb la idea de rescatar -respectivament- una d’aquelles antigues cançons pendent, vital i inacabada però que resisteix el pas del temps a l’ombra, intacta… és com neix aquest projecte. Un doble senzill en què cadascun fa justicia a aquesta cançó embrionària i la comparteix amb nosaltres, geminada a ‘Kwashiokor/Fuerteventura’.
En el cas d’Arico, ‘Kwashiorkor’ és ni més ni menys que la primera cançó que l’autor canari va compondre sota el seu nom artístic anterior, Pernambuco. Un tema la cruesa i l’agressivitat del qual estan fortament marcades per la indignació i l’assenyalament explícit de les conseqüències extractives que el sistema capitalista i el colonialisme contemporani tenen a l’esfera vital de les persones. De la mateixa manera, a la cara B també ‘Fuerteventura’ es remunta a una època en què Páramo era poc més que una possibilitat, una idea de projecte amb què donar sortida a les cançons més íntimes i nues de l’autor sevillà. En contrast amb el tema d’Arico, ‘Fuerteventura’ obre camí cap a la recerca interior, conduint-nos cap a aquest darrer refugi que és la consciència del nostre amor desinteressat i incondicional pels altres.
A causa dels seus respectius detonants compositius (el primer projectat cap a l’entorn polític, el segon en recolliment introspectiu), les dues cançons són diametralment oposades des de la seva constitució i en quant a la seva temàtica general, però, alhora, també totes dues responen a un senzill exercici de desdoblament fora-dins que les connecta, les explica i les complementa durant la nostra escolta. Una darrere l’altra i al revés, sense importar l’ordre. El més cru de la pandèmia va passar, però l’alè i les paraules de l’altre durant aquells mesos, sota quatre parets, han quedat marcades en la nostra història i memòria personal, així com ara aquesta música ha estat rescatada i salvada per sempre. Música des de l’amistat, impossible sense Sergio Sánchez (Albufera) i, per descomptat, sense José A. López (Hokvs Pokvs, Daylight in Red, Conjunto podenco) amb qui Arico va gravar a La caterva i sense Ernest Gómez (Lullavy, Salina, Walking Lands) amb qui Páramo va gravar a l’Estudio de la paz.
