Després de la dissolució d’una de les bandes de rock alternatiu més influents i amb més recorregut a l’escena subterrània de la península ibèrica, com és Alado sincera, el 2020, i amb una pandèmia per davant i unes ganes incontenibles de començar a fer música nova… David Berenguer (U-Tòpics, Princess Plan) i David Comas (Quòniams) decideixen començar de nou i trucar al seu bon amic Albert Puig (Taknata, U-Tòpics) per formar Turmell, emprenent així un llarg període d’assajos i concerts que culmina en aquest debut discogràfic, anomenat «Sambassassina». Un àlbum al·lucinant, addictiu i contundentment original que, a més de suposar una veritable sorpresa davant de propis i estranys, és pura diversió.
Ens dóna la benvinguda al disc ni més ni menys que -el seu admirat- Tori Kudo (Maher Shalal Hash Baz) i, segons se succeeixen els primers temes, ja ens va quedant clar que el sincretisme és una de les virtuts amb què a Turmell els hi agrada manipular i donar forma a la seva pròpia mena de cançons. És a dir, una mena de rock alegre d’estructures progressives, lluminós i polimorf que, encara que estigui concebut a partir de compassos dispars i d’amalgama, amb polsos en indistintes subdivisions i d’altres perversions mètriques, és acceleradament ballable, així com meravellosament harmònic. En paraules de David Comas -Subvertir el compàs i, a partir d’aquí, tot s’hi val. Aquesta va ser la consigna des del primer assaig i de seguida vam veure que s’establia un equilibri entre nosaltres, que la música sortia fàcilment (…). A lo qual David Berenguer afegeix -Sense buscar-ho, a través de les nostres referències compartides, de sobte ens vam trobar explorant al més pur terreny de la samba. Un gènere aliè a nosaltres que ha resultat ser com una mena de limbe fèrtil per a aquest disc. Imagino que per contrast amb el rock, amb el nostre llenguatge (…).
Enregistrat i mesclat amb Toni Sistaré (Ghandi rules OK, Matoll) a Igualada, durant les sessions van anar desfilant per l’estudi abundants amistats de l’escena; tals com la Maria de Santfores (U-Tòpics), l’Oriol Solé (Ghandi rules OK, Alado sincera), en Daniel Ardura (Ensanya, Sonio, Alado sincera), en Pep Massana o en Ricard Morros; sent totes elles degudament capturades per a l’ocasió, tot enriquint encara més la paleta de colors que cristal·litza sota la rúbrica de Turmell. Ara, puja el volum i agafa’t les borles!
