Músic destacat a l’escena experimental del País Basc actual, Mikel Vega ha deixat l’empremta del seu talent en bandes de rock tan fonamentals com Loan, Orbain Unit, Conteiner i sobretot Killerkume. No en va, des que l’artista de Sestao emprengués la seva carrera en solitari, ha esdevingut tot referent per a l’escena de música improvisada. Amb hores de vol sobre escenaris de tot el continent europeu i un llistat de col·laboracions que inclou, entre altres, Black Earth, Imbernon, Jörg A. Schneider, Garazi Gorostiaga, Wolkokrots, Xabi Strubell i per descomptat Miguel A. García (qui precisament li va donar l’alternativa), per les mans de Mikel Vega passen grans moments de la guitarra experimental contemporània.
Des que va debutar amb «Powndak Improv» el 2021, la discografia de Vega no ha deixat de sumar referències. Doncs, si descomptem l’impactant trio que forma juntament amb Joseba Agirrezabalaga i Izaskun Simón, o el seu duo amb Xabi Strubell (anomenat Bidai), ja són un total de set àlbums amb aquest, el seu últim i més ambiciós treball d’estudi fins ara, «Tresneria».
Amb la guitarra com a instrument fonamental, Tresneria conjuga sampling, així com elements electrònics i electroacústics en una mena de processament tímbric que efectivament és resultat de la improvisació, sí, però que també ho és d’una tasca de composició prèvia. I aquí rau la clau, ja que cadascuna de les peces del disc s’articula d’acord amb una estructura narrativa molt clara, que es va desenvolupant a poc a poc, progressivament, filant transicions hipnòtiques -amb alguns moments tonals- fins a donar forma a una sort d’idea-cançó que resulta molt personal. La música de Mikel Vega no només transcendeix el terreny del free, gràcies a un ús magistral del concepte de tensió-repòs, sinó que fins i tot arriba a donar-se la mà amb morfologies pròpies del drone o l’ambient, tan llunyanes al llenguatge clàssic.
