Oh, Belfast! Ciutat postindustrial d’Irlanda del Nord, Irlanda a seques… Oh, destinació turística poc probable… Oh, port del Titanic, icona d’arrogància fatal… Oh, bressol de tants grans músics… Oh, epicentre dels Troubles, símbol de conflictes no resolts… «Belfast», així es titula aquest nou EP amb el que torna El relevo alemán, el qual que serveix d’avançament a «Sigrar», sisè treball d’estudi de la banda madrilenya que sortirà ben aviat.
Enregistrat amb Brian Hunt (Half Foot Outside, Templeton) al seu bucòlic refugi en plena campinya càntabra (anomenat El nido) i mesclat i masteritzat amb Ojo (La Débil, Nudozurdo) al El purgatorio, el seu estudi de Madrid, «Belfast» inclou tres flamants temes marca de la casa. És a dir, pop però no tant, on la melodia s’obre pas entre dosis cruixents de distorsió. De fet, en escoltar les tres cançons seguides, una idea i un sentir cristal·litzen en la nostra ment de manera conjunta: Esperança. La idea d’esperança circumscrita a la salvació (l’amor) com a promesa irreductible. Perquè mentre l’actual turbocapitalisme ens apropa al col·lapse, JC, Cris i Javi aconsegueixen manipular i transformar l’estètica decadent que ens envolta per tal que les cançons s’impregnin de romanticisme to assolint, amb això, contagiar-nos fins a celebrar la vida en tota la seva -contradictòria i nostàlgica- dimensió.
El relevo alemán són la delicadesa i el seu contrari, són la salut i la malaltia, vulnerabilitat. Si la música d’aquesta banda de Madrid tingués un propòsit, aquest seria recordar-nos que l’alcohol diluït en llàgrimes és el que il·lumina la mirada icònica dels actors en els personatges de les pel·lícules de John Ford… Seria recordar-nos que la icona amaga persones interpretant el seu paper a la pel·lícula.