«Sigrar» significa ‘victòries’ en idioma islandès, és a dir, dels víkings, cosa que podria sonar a un altre nou sarcasme marca de la casa… quan en realitat no és més que la incontestable victòria o, més ben dit; victòries en plural; que es plasmen en aquest sisè àlbum d’El relevo alemán. Doncs, si tenim en compte que «La séptima extinción», el seu il·lustre i dens predecessor, va sortir en el pitjor de la pandèmia (profètic títol, per cert), amb aquest nou treball la banda de Madrid necessitava reactivar el seu entusiasme, introduint alguns canvis a la seva disciplina musical. Tot, en favor d’una recerca de llum que culmina en aquest fantàstic disc.
Per exemple, viatjar a l’idíl·lic estudi d’en Brian Hunt (Half foot outside, Templeton), situat al més profund de la Cantàbria rural (part substancial de la infància de JC), i rematar, barrejar i masteritzar el disc amb Ojo (La débil, Nudozurdo) a El purgatorio, el seu estudi de Madrid, han estat dues experiències noves i estimulants. Totes dues han marcat la dinàmica d’enregistrament a què JC, Cris i Javi estaven acostumats. Factors, tots ells, que fan que probablement ens trobem davant del disc més dinàmic i amb més contrastos entre les cançons de la trajecòria del trio de Madrid.
Les dues cares de la moneda -el pop aguerrit i el sorollisme- coexisteixen i es confonen en unes composicions on allò personal i allò surrealista difuminen la màscara i el text de personatges sense igual. Amb eloqüents referències històriques, els protagonistes d’aquestes cançons t’agafen per la solapa i et miren fixament als ulls. És exactament igual que la música, els directes i la trajectòria vital d’El relevo alemán doncs, des de la trinxera del seu local d’assaig, heus aquí un grup que ha tornat a treure forces de flaquesa per donar el millor de si quan tot es posava en contra. Efectivament «Sigrar» tanca el cercle iniciat el 2009 amb «Ética protestante» i ho fa amb cançons irrefutables, atemporals.
