Amb dos senzills publicats i un primer àlbum en camí, en poc temps la banda de Xixón liderada per Arantxa Carcedo (ESVA, Coru antifeixista Al Altu la Porta) i Alejandro Rodríguez (Pijames Social Club, Kresy, Bep Kororoti) s’ha fet un valuós lloc en l’escena alternativa.
Mitjançant una barreja molt melòdica de post-punk amb elements explícits de la cold wave i la synthwave, la idiosincràsia de Ciutat Naranco sorgeix des de les entranyes del ressentiment, des de la necessitat de tornar el cop a un sistema que és cada vegada més alienant i hostil, on les escletxes de llum provenen de l’empatia i la solidaritat.
Tant el seu realisme descarnat, com el simbolisme de què fa gala la música de Ciudad Naranco, serveixen perquè els textos de les seves cançons adquireixin un halo narratiu que les converteix en himnes del present: en autèntiques gemmes que retraten la nostra societat i la sintetitzen sota les fórmules més eloqüents que el pop ha disposat per a la classe obrera.
