Matoll

Matoll

Escolta'l a:
  • Referència

    R52
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Cançons meravelloses i estimulants (…) EL BARREJAT Lutxo

Després d’oferir un àlbum tan idiosincràtic com ‘Les hores’ el 2010 (sota el pseudònim Inot Eratsis) i després de portar el pop en català a un altre nivell amb Ghandi Rules OK (amb el seu bon amic Oriol Solé), ara en Toni Sistaré es desmarca ama aquesta nova banda. A Matoll l’acompanyen Marc Vila i Jordi Palau. Junts publiquen aquest, el seu primer disc homònim. Aquí el so anys 90 d’algunes guitarres (interioritzat pels tres membres del grup des de la seva adolescència) pot convertir aquest primer play en una capbussada de pop familiar ben refrescant. I tot i que és veritat que en aquest disc hi fa calor, que és tot llum i que ressona al local d’assaig, també és cert que hi podem trobar moltes altres coses.

Així que l’escolteu una i altra vegada us anireu sorprenent. El do de Sistaré per a la melodia, la seva frescor, la desimboltura en els riffs… cadascun d’aquests punts forts ha estat posat en pràctica per tal d’aconseguir que la cançó més innocent (en aparença), la més instantània i la més efectiva es vagin desgastant en cada ús nou, descolorint-se fins a descobrir -i en això trobem el seu valor- el seu contingut poètic.

Tal i com Sistaré ja va fer a ‘Les hores’, Matoll participen de l’escena poètica emergent i no tan sols en forma d’implementació lírica. Aquí trobem de nou la seva autora fetitxe, Bego Ricart, responsable de pràcticament la meitat dels textos (‘Intro’, ‘M’ofego abans’, ‘Flors cap a dins’, ‘Llamp’ i ‘Freds’). De la mateixa manera, el disc serveix per a reivindicar una altra referència indiscutible de la seva Igualada natal: Maria Santfores (U-tòpics, The Princess Plan), que signa i posa veu a ‘Dins el meu son’. És evident que, per exemple, ‘Detalls’ ‘Hem sentit a dir’ o ‘Perspectives’ són hits (en el sentit més impactant del terme), però aquí el més interessant és de quina manera s’utilitza aquesta immediatesa. Perquè a ‘Matoll’ el que és plausible i reconeixible està al servei d’un espectre d’exigència i insatisfacció molt ampli. Al servei d’una veritat no evident, d’allò que és ínfim, de la projecció d’imatges. En definitiva, això és un disc de pop. Però gràcies a aquesta angoixa elevada i innocent que tan sols s’esdevé en la província, resta de per sí (per naturalesa) apartat, il·lès, fora de l’abast de les urpes del convencionalisme i de la tendència. Llarga vida a Matoll.

Vídeos

Ressenyes

Sensació de proximitat i familiaritat des de la primera escolta
Joan P. Holguera, Rockdelux
Frescura melòdica en unes cançons meravelloses i estimulants
Lutxo, El barrejat

Playlists