Després d’oferir un àlbum tan idiosincràtic com ‘Les hores’ el 2010 (sota el pseudònim Inot Eratsis) i després de portar el pop en català a un altre nivell amb Ghandi rules Ok (amb el seu bon amic Oriol Solé), el 2014 Toni Sistaré va formar Matoll amb en Marc Vila. Junts varen publicar el seu primer i homònim àlbum el 2016.
El so anys 90 d’algunes guitarres (interioritzat pels tres membres del grup des de la seva adolescència) pot convertir aquest primer play en una capbussada de pop familiar ben refrescant. I tot i que és veritat que en aquest disc hi fa calor, que és tot llum i que ressona al local d’assaig, també és cert que hi podem trobar moltes altres coses. Així que l’escolteu una i altra vegada us anireu sorprenent.
El do de Sistaré per a la melodia, la seva frescor, la desimboltura en els riffs… cadascun d’aquests punts forts ha estat posat en pràctica per tal d’aconseguir que la cançó més innocent (en aparença), la més instantània i la més efectiva es vagin desgastant en cada ús nou, descolorint-se fins a descobrir -i en això trobem el seu valor- el seu contingut poètic.
