Ampliant la seva carrera amb Alado sincera i Ghandi rules OK, el 2014 Oriol Solé va debutar amb ‘Cadells’. Primer disc en solitari del d’Igualada al que donaría continuïtat el 2016 amb un obra mestre, el seu doble àlbum ‘II’.
Cercant l’equil·libri dicotòmic entre el pop i el soroll, al sey debut i sense proporsar-s’ho, Solé va transcendir allò predictible d’ambdós camps. Ara bé, a ‘II’ Solé es va atrevir amb un disc doble que, tot i l’austeritat enunciativa, presenta quatre moviments (nou peces en total) de sensibilitat i risc inaudits. Aprofundint amb valentia en el discurs que va encetar amb ‘Cadells’.
Radical però melòdic, Oriol Solé fuig de la forma clàssica de cançó i proposa una paradoxa harmònica: els referents, les tensions que acomoden la melodia, es dilueixen i confonen amb el so estàtic, mentre les repeticions mantenen l’oient en alerta. La incertesa és el xerpa, una incertesa que s’accentua gràcies a la lírica suggeridora de Solé. La seva obra té un gran poder evocador, perturbador és la paraula: punt a punt, lentament, Solé acaba per esbossar allò indefinidament bell.
