Cadells

Oriol Solé

Escolta'l a:
  • Referència

    R32
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Poesia i exploració en un garbuix abstracte d’ombres i colors (…) NÚVOL Tuli Márquez

Després d’un trajecte instal·lat en l’anonimat de les gravacions casolanes i al marge dels projectes del que forma part (Alado Sincera i Ghandi Rules OK, bandes amb les quals ha publicat tres àlbums, un EP i un 7 polsades), Oriol Solé debuta amb aquest treball anomenat ‘Cadells’. Una obra que cerca l’equil·libri dicotòmic entre el pop i el soroll i que, sense proporsar-s’ho, transcendeix allò predictible d’ambdós camps.

Minimalisme, psicodèlia, improvisació, field recordings… les composicions de Solé es nodreixen de l’experimentació més heterogènia. Cada cançó es construeix a partir d’un esquelet fràgil i inacabat amb els que s’obre camí cap a espais ben incerts. Són llocs poc transitats on l’esperit abstracte que recorre gran part del disc pot vestir-se de concreció erràtica o de serenor latent. Aquesta formalització és, però, poderosament evocadora. La seva carcassa abrupta dóna alberg a detalls carregats d’emoció (despullada de tota afectació) que s’escampen pacientment, com de guiatge i de forma recurrent, enmig de la dispersió. Aquesta no linealitat que inaugura ‘Quinze dies’ referint-se a la imprevisibilitat que arbitra l’esdevenir -Sé que com més dies compto menys en queden / perquè se m’acabi de curar la cama del tot / però potser no el braç (…). A ‘Daus’, això ja ho deixa en mans de l’atzar -Perdo un dau i va escales avall i no para de girar / encara no / què? (…).

Tant en les peces cantades com en els interludis instrumentals numerats, el llenguatge de Solé cerca la bellesa en els indrets esquius i aspres per on transita. Aquest exercici recorda amateurisme innocent i descarat, preciosisme hermètic, discurs narratiu, mística còsmica, misteris afilats, low-fi al·lèrgic i drones melòdics. Com els cadells als que es refereix, curulls de vida però indefensos davant del món que els observa, Solé pretén congeniar un diàleg harmoniós entre allò líric i allò sonidista. Així, fa aparèixer a Ofèlia postrada en un jaç de bellesa abandonada a ‘Al Llac’ i li canta a l’ amor. Un amor que es reflecteix en un mirall a ‘Maniquins’ o que es presenta redemptor, en el retorn a Ítaca al que sembla remetre ‘Altituds’. En definitiva, la manera d’entendre cada peça variarà en funció de la història a la que s’adscrigui, i d’aquesta en relació al conjunt. A l’àlbum. A una mateixa cançó que es va donant de tretze maneres distintes, encara que parelles.

 

Vídeos

Ressenyes

Poesia i exploració en un garbuix abstracte d’ombres i colors, on la melodia guia els sentits com llum en la nit
Tuli Márquez, Núvol
Un puzle post-pop, amb peces entre l'intimitata a mitja veu i l'abstracció sonora
Esteve Farrés, Rockdelux

Altres referències de Oriol Solé

Playlists