Escolta'l a:
  • Referència

    R53
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum doble

Una de las gemmes més poètiques que ha donat la nostra música experimental (…) TIU Pau Cristòful

Oriol Solé (Alado Sincera, Ghandi Rules OK) publica ‘II’, el seu segon àlbum d’estudi. Un disc doble que, tot i l’austeritat enunciativa, presenta quatre moviments (nou peces en total) de sensibilitat i risc inaudits. Oriol Solé aprofundeix amb valentia en el discurs que va encetar l’any 2014 amb ‘Cadells’, el seu debut.

Partint de l’estudi del so (un element amusical), a ‘II’ Solé articula un discurs musical i en fa un ús poètic. Els recursos sonors utilitzats s’han extret d’elements orgànics i en procés de deteriorament. En gran part, es tracta de gravacions de camp enregistrades durant les llargues estades que l’artista Igualadí passa a l’Irlanda rural. Així, el so dels passos en caminades pels paisatges del país és un ingredient clau, que Solé converteix en les pulsions irregulars i crepitants sobre les quals bascularà l’armonia. Aquest component percussiu apareix en cadascún dels temes i sempre amb una mateixa intenció: ser-ne l’organitzador base, l’eina primera. Perquè tot allò musical ha estat gravat i processat (sovint fins a fer-ho irreconeixible) partint de la captura inicial dels sons. Si diem que el material orgànic conviu amb l’intencionalitat compositiva de Solé, serà a partir d’aquesta interferència que sorgirà el discurs melòdic, per molt subtil i abstracte que sembli. El músic resta al servei de la narrativa primigènia, accidental i aleatòria que predetermina el medi: és el so qui definirà la personalitat musical de l’obra. La seva feina consisteix, en aquest cas, en acotar el material recopilat sense deixar de respectar les arestes, angles i formes de cada instant original. Així, l’obra resultant té un gran poder evocador, perturbador és la paraula: punt a punt, lentament, Solé acaba per esbossar allò indefinidament bell. Som davant el zoom precís i inquietant amb què es dissecciona un gest.

Radical però melòdic, ‘II’ està format per una estructura quaternària que avança sigil·losament, que fuig de la forma clàssica de cançó i que proposa una paradoxa harmònica: els referents, les tensions que acomoden la melodia, es dilueixen i confonen amb el so estàtic, mentre les repeticions mantenen l’oient en alerta. La incertesa és el xerpa d’aquest disc, una incertesa que s’accentua gràcies a la lírica suggeridora de Solé. Amb ella, l’artista sembla advertir que tot allò que ens envolta i persisteix amb sensació d’estabilitat no és res més que un equilibri fràgil i provisional amb aparença d’ordre. Efectivament, si les coses que identifiquem i reconeixem no són mai definitives perquè tendeixen al deteriorament (i tornen a la indefinició, ulterior re-definició, etc), aquest disc n’és una celebració: una oda a allò efímer.

Ressenyes

Una obra definitivament atemporal, amb la que desestructura el format cançó en quatre movimients de borrosa distorsió i atonalitat
Marcos Gendre, Rockdelux
Una de las gemmes més personals i poètiques que ha donat la nostra música experimental
Pau Cristòful, Tiu
05.12.2016

Tiu

Altres referències de Oriol Solé

Playlists