Regreso al futuro

Charnego

Escolta'l a:
  • Referència

    R110
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Porteu confeti perquè ‘Regreso al futuro’ és com una desfilada gramsciana de carrosses amb gegants i capgrossos

A l’aixopluc del perill, a la nit madrilenya, es va produir la trobada entre Pablo Garnelo (Biznaga, Ardora) i Marco Lipparelli (Being Berber, Gut Derby) amb Álvaro Marcos i David Moralejo d’Atención Tsunami. Després de l’enlluernament inicial, l’amistat va obrir un període de retrobaments infidel i intermitent que es va allargar durant tota la pandèmia i, les impros i els primers assaigs, els van portar a un carreró sense sortida. És a dir, a convertir-se en una banda amb un grapat de cançons i la possibilitat d’un estudi. Enregistrat en tres sessions en directe amb una vella Tascam a 8 pistes a Metropol, el primer àlbum de Charnego és una contundent declaració d’intencions. Cançons a boca de canó i sense pietat, encara que l’ímpetu de la insurgència apareix, això sí, assemblat a un engranatge sònic de rellotgeria suïssa. ‘Regreso al futuro’ ha estat compost i gravat com si d’un rampell d’orfebre es tractès, sobre unes bases rítmiques que ressonen per tota la sala i amb les guitarres segurament millor esmolades dels últims temps.

Ara i com a reflex d’aquest segle de les llums (en el pla de les nostres pantalles vol dir, d’avisos parpellejants que apareixen d’esquerra a dreta, en desviament i deriva constant), Charnego despleguen davant nostre una festa major, així que porteu el confeti perquè ‘Regreso al futuro’ és com una desfilada gramsciana de carrosses amb gegants i capgrossos. Una llarga passarel·la de monstres en majestat, pertanyents a aquest món masculí, Marca España i obsolet que es retransmet a si mateix en sòrdid directe, que ens interpel·la amb suficiència i que sobreactua sense pudor, xipollejant com un nen als bassals de la mentida.

La fragilitat no és sexi, però precisament perquè la veritat ha perdut el seu valor -especialment durant aquests temps d’imminència distòpica- i perquè hem d’assumir la nostra part de responsabilitat en la construcció de l’esperança… avui la lluita cultural té una finalitat urgent. Tal com recorda la imatge tautològica de la portada, aquesta finalitat consisteix evitar que el passat torni (ja treu el cap). Consisteix a transcendir l’algorisme per evitar que el futur cristal·litzi en una mena de cercle històric viciós, on l’extractivisme i la desigualtat acabin per institucionalitzar l’empresa privada com a element útim de remissió, al voltant del qual orbiti la nostra salvació.

Vídeos