Després de la dissolució d’una de les bandes de rock alternatiu més influents i amb més recorregut a l’escena subterrània de la península ibèrica, com és Alado sincera, el 2020, i amb una pandèmia per davant i unes ganes incontenibles de començar a fer música nova… David Berenguer (U-Tòpics, Princess Plan) i David Comas (Quòniams) decideixen començar de nou i trucar al seu bon amic Albert Puig (Taknata, U-Tòpics) per formar Turmell, emprenent així un llarg període d’assajos i concerts que culmina en «Sambassassina». Un debut al·lucinant, addictiu i contundentment original que, a més de suposar una veritable sorpresa davant de propis i estranys, és pura diversió.
El sincretisme és una de les virtuts amb què a Turmell els hi agrada manipular i donar forma a la seva pròpia mena de cançons. És a dir, una mena de rock alegre d’estructures progressives, lluminós i polimorf que, encara que estigui concebut a partir de compassos dispars i d’amalgama, amb polsos en indistintes subdivisions i d’altres perversions mètriques, és acceleradament ballable, així com meravellosament harmònic.
En paraules de David Comas -Subvertir el compàs i, a partir d’aquí, tot s’hi val. Aquesta va ser la consigna des del primer assaig i de seguida vam veure que s’establia un equilibri entre nosaltres, que la música sortia fàcilment (…). A lo qual David Berenguer afegeix -Sense buscar-ho, a través de les nostres referències compartides, de sobte ens vam trobar explorant al més pur terreny de la samba. Un gènere aliè a nosaltres que ha resultat ser com una mena de limbe fèrtil, imagino que per contrast amb el rock, amb el nostre llenguatge (…). Ara, puja el volum i agafa’t les borles!
