Bernat Etxepare era home del seu temps, cristià indubtablement, però alhora coneixedor de la poesia cortesana transmesa per trobadors i, sobretot, conscient i optimista respecte al futur que a partir de llavors tindria la llengua basca que ell va escriure per ser impresa per primera vegada el 1545. Un pensament molt modern, curiositat espiritual i set d’escriure, tot això caracteritza l’estil literari d’aquest capellà d’Eiheralarre del qual les poques dades autobiològiques que tenim apareixen al poema «Mossen Bernat Echaparere cantuya».
Ara, gairebé 500 anys després, IbonRG ha musicat tots i cadascun de poemes que conté aquest gran llibre que és «Linguae Vasconum Primitiae» (quan els poemes no s’interpreten en la seva integritat, la selecció d’estrofes ha estat a càrrec de l’escriptora Itxaro Borda). Un total del setze peces, algunes cantades a capella, d’altres a piano. Algunes en solitari; altres, amb diverses col·laboracions, entre elles Enrike Hurtado, Garazi Navas, Miguel A. García, Verde Prato, Maite Arroitajauregi ‘Mursego’, Matías Riquelme, Fernando Ulzión, SusanaRG, Ane Arana o Paralux. Cada cançó demanava una manera de gravar i una localització, ja sigui Bilbo, Duzunaritze -localitat que va veure néixer Etxepare-, o l’església d’Eiheralarre i tots aquests sons registrats han pres aquesta forma final gràcies al meticulós treball realitzat durant mesos amb Ibon Aguirre al seu estudi Audiogela.
Etxepare va portar l’euskara a impremta i, per això, l’Ibon ha volgut portar aquests sons a un llibre -musical, en aquest cas- titulat Iaquin vahu» (si haguessis sabut). En Jon Martín s’ha encarregat de restaurar i netejar microscòpicament aquella tipografia del 1545, però no per dotar la feina d’una aura envellida, sinó per imaginar cóm va sortir, cóm va recollir Bernat Etxepare la seva còpia de l’impremta, de la mateixa manera que l’Ibon ha tractat d’imaginar amb la seva veu cóm vibraven aquests textos a la ment d’Etxepare, amb el seu euskara, prou comprensible per a la gent euskaldun d’avui. txaro Borda ha contextualitzat més profundament el treball amb un text introductori i tots dos han repassat i actualitzat les traduccions de les parts interpretades en aquest «Iaquin vahu» que René Lafon i Patxi Altuna han traduït al francès i al castellà.
