Del marge esquerre del riu Nervión, IbonRG (Sestao, 1978) fa dècades que participa en l’escena independent i experimental a Bizkaia com a organitzador de concerts (Kafea eta Galletak), productor, arranjador (Mursego, Manett, Xabier Montoia, etc) i, per damunt de tot, com a músic.
Des dels seus quatre discos publicats amb la seva banda Eten, fins el seu últim projecte d’improvisació vocal, Gargara, IbonRG ha anat confegint un repertori tan visceral i intimidador en l’execució com sòlid ho és pel que fa el missatge. Repertori al que s’afegeixen dos treballs sota el seu propi nom. Un primer el 2019, ‘Hil zara’, i un segon juntament amb Enrike Hurtado, anomenat ‘oMOrruMU baMAt’ (2021), a partir de l’obra de Joxan Artze.
IbonRG fa ús d’un verb segur amb el que, i encara amb certa llicència amb el subjectivisme, va desgranant un poemari sobri, solemne i, pel damunt de tot, emocionant. Ens endinsem en una dimensió simbòlica on, com si es tractés d’un cant per revelar la mentida que racionalitza el temps, el poeta busca desxifrar el càlcul que utilitzem com a mesura. La paraula apunta, assenyala, i nosaltres endevinem en la natura el reflex de la memòria, deformat, davant nostre.
