Amb la intromissió de la pandèmia i els canvis que ha comportat a les nostres vides, sembla mentida que algunes d’aquelles converses a casa, en ple confinament, hagin acabant associant dos bons amics com són Arico i Páramo.
Així, des de l’amistat i amb la idea de rescatar -respectivament- una d’aquelles antigues cançons pendent, vital i inacabada però que resisteix el pas del temps a l’ombra, intacta… és com neix aquest projecte. Un doble senzill en què cadascun fa justicia a aquesta cançó embrionària i la comparteix amb nosaltres, geminada a ‘Kwashiokor/Fuerteventura’.
A causa dels seus respectius detonants compositius (el primer projectat cap a l’entorn polític, el segon en recolliment introspectiu), les dues cançons són diametralment oposades des de la seva constitució i en quant a la seva temàtica general, però, alhora, també totes dues responen a un senzill exercici de desdoblament fora-dins que les connecta, les explica i les complementa durant la nostra escolta. Una darrere l’altra i al revés, sense importar l’ordre. El més cru de la pandèmia va passar, però l’alè i les paraules de l’altre durant aquells mesos, sota quatre parets, han quedat marcades en la nostra història i memòria personal, així com ara aquesta música ha estat rescatada i salvada per sempre.
