Tot i publicar el 2010 l’EP ‘Cuatro canciones’, seguit del single ‘Mil espejos/ Alarma nuclear’, no sería fins aterrar a Barcelona alguns anys després quan el projecte personal del -també escriptor- Saúl Ibáñez prendría la seva forma definitiva. Desde llavors l’autor dels poemaris ‘El desierto’, ‘Ropa de diario’ i ‘Noventa pastillas’, així com de l’assaig ‘La violencia en Nick Cave’, ha passat a formar part d’una societat a tres ben sòlida, que completen Ernest Gómez (Salina, Wann) i Guillem Bonet (Mardemarmo).
Establerts definitivament com a trío, Lullavy publiquen el 2014 ‘Conjuro’ (Martinete), single que obre la veda al punk rock en tota la cara per a, acte seguit i concert rere concert, acabar d’engrassar la maquinària aixi com d’issar la veu d’Ibáñez, com a vela major d’un vaixell que atraca per primera vegada a ‘Ruina’ (2017), el seu primer àlbum. Un intens exercici de post hardcore amb el nervi en suspens i el verb esmolat, un cançoner que sembla avançar amb indisimulada traïdoria, directe a l’os, a fer mal.
Disc al que el 2020 ha donat continuÏtat ‘Garabato’, el seu segon treball d’estudi, en aquest cas compartido amb una altre banda de rock descomunal, Conjunto podenco. ‘Garabato’ és el punt de trobada de dues bandes agermanades, diferents, l’univers compartit entre un grup d’amics que, amb sensibilitat i una manera de treballar complementària, ens entreguen un artefacte esplèndid, heterogeni, però que funciona com una sola obra. Tasca titànica, àlbum major.
