Doce fuegos

Propers concerts

La carrera de Miguel Palou arrenca a Sevilla, al voltant de Pylar (referent ibèric del metall experimental), i s’expandeix a través de múltiples projectes i col·laboracions que van des de Dronespell & the Omega Chord fins a Spagyria, entre d’altres. Una reguera incessant d’obra al qual poc a poc s’han anat sumant les seves pròpies referències com a Doce fuegos: Diverses demos, dos splits amb Run Arbos («Eco ermo») i amb Missa tridente («Garrote vil») respectivament i, dos àlbums més amb els quals Palou ha aconseguit imprimir la seva única i intransferible empremta musical.

Segons testifiquen «El templo de las cuevas» (Sentència, 2021) i «Vita brevis» (Sentència, 2022), la música de Doce fuegos és experimental, explícitament conceptual i s’articula mitjançant un llenguatge propi que incorpora atributs del folk, de la dark-wave medieval i orientalitzant, així com del post-rock, el drone, l’ambient o la field music, sense oblidar l’impressionisme i la música barroca.

Violí, mandolina i percussions de variada índole acompanyen Doce fuegos als seus recitals. En ells, l’artista actualment instal·lat a Astúries és capaç de desplegar un llenç abstracte contra el que projectem la nostra imaginació. Explorant, jugant amb diversos motius i significats, ja sigui proveïts (mitjançant la lírica que acompanya la seva obra) o apropiats (contemplant la seva improvisació), saciem de sentit la nostra intuïció fins a esbossar una idea que serà individual i alhora compartida. És a dir, cultural i col·lectiva.

Fotos

Playlists