Will Spector y Los Fatus són psicobilly de l’escola pantanosa de Los muertos creuat amb electrònica d’Osca i una ressaca d’eRRa majúscula. La tremolor arriba des de les catacumbes més profundes, des del nihilisme en forma de cançó de tres minuts. Catxarreria per a amants del raïm negre i les tornades assassines.
Amb un imaginari basat en el sexe ocasional, les misèries del nostre segle, els estimulants tallats de mala manera, els llums dels lavabos i el gust del sidral (jo entro, tu surts, tots dos ens quedem dins), Los Fatus fan apologia de la negació vital i l’orgull del perdedor.
La seva capacitat d’autoparodiar-se revela una habilitat lírica immediata i exquisida. Un discurs que reforcen a base de casiotone: proto-punk, synth-rock, reminiscències new wave, de Madchester… Viatgi amb nosaltres. Això és música de ball per a fracassats, estudiants a l’exili, aficionats a tombar cubates i onanistes incontenibles que trobaran aquí el seu hàbitat natural.
