El primer disc de Will Spector y Los Fatus és psicobilly de l’escola pantanosa de Los Muertos creuat amb electrònica d’Osca. Els Cramps vs Freud, Alex Chilton amb una ressaca d’eRRa majúscula. La tremolor arriba des de les catacumbes més profundes, des del nihilisme en forma de cançó de tres minuts. ‘Bicáberut!’ és catxarreria per a amants del raïm negre i les tornades assassines.
Amb un imaginari basat en el sexe ocasional, les misèries del nostre segle, els estimulants tallats de mala manera, els llums dels lavabos i el gust del sidral (jo entro, tu surts, tots dos ens quedem dins), Los Fatus fan apologia de la negació vital i l’orgull del perdedor. La seva capacitat d’autoparodiar-se revela una habilitat lírica immediata i exquisida. Un discurs que reforcen a base de casiotone: proto-punk, synth-rock, reminiscències new wave, de Madchester, canibalisme gallec… Viatgi amb nosaltres. Això és música de ball per a fracassats, estudiants a l’exili, aficionats a tombar cubates i onanistes incontenibles que trobaran aquí el seu hàbitat natural.
Produït des del garatge de l’Alt Aragó pel ja mític líder de Mestizos, Juanjo Javierre (qui fou rei del bugalú i assimilador del so caño roto), ‘Bicáberut!’ resa als tres temes universals: amors perversos, estupefaents i canvi climàtic. Wil Spector y Los Fatus són el més salvatge, autèntic i original que ha sorgit a España en les dues últimes dècades i m’immolaré a la vostra cara per demostrar-ho: tots tenim sentiments, tot i la nostra manera freda de ballar.
(…) Octavio Gómez Milián
