Flute

Tensura

Escolta'l a:
  • Referència

    R104
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Grup únic en la seva espècie

Tensura és una banda de Madrid formada l’estiu del 2019 per tres bons amics des dels temps dels seminals Berlinetta i Propulpo. Memorables projectes amb els quals Jesús Barrios, Hugo Santos i Luis Ramos van sacsejar l’escena subterrània. Ara, quinze anys després, tota la seva trajectòria cristal·litza i esclata en aquesta nova aventura.

Enregistrat amb Javier Ortiz a Estudio Brazil i batejat ‘Flute’ per la seva admiració al mític so del Casio MT-110, aquest debut és una autèntica joia de rock angular i imaginista. Rock amb estructures i desenvolupaments sorprenents, mitjançant el qual en Jesús, en Luis i l’Hugo demostren haver polit les arestes del post-hardcore que va definir els seus projectes anteriors. Ara el trio del sud-est madrileny ostenta un llenguatge musical tan versàtil -fins i tot sofisticat-, que la concisió i clarividència de les seves cançons els confereix l’estatus de grup únic en la seva espècie. Així que benvinguts a ‘Flute’. A aquesta altra lliga, la de les millors (escasses) bandes de l’escena alternativa on cada directe és per emmarcar i on discos com el que ens ocupa transcendeixen sense accessoris, estrictament en lo musical. ‘Flute’ és una d’aquelles obres que es van descobrint de mica en mica, gaudint-ne i revelant-se magistral escolta darrere d’escolta. Llarga vida.

En paraules de l’Hugo -Normalment el nostre procés compositiu arrenca amb una idea del Jesús que anem desenvolupant entre tots tres però, segons van passant els assajos, cada cançó pot anar bifurcant fins a l’infinit, en funció de les ocurrències que ens vinguin al cap… sovint en les situacions més insospitades, com anar al supermercat, a la xurreria o al dermatòleg (…). Fills estràbics del lletrisme situacionista, a ‘Flute’ ens assalten vells traumes de la dieta. Assumptes davant els quals probablement sigui millor ficar-se de costat i renunciar. Així com renunciem consternats, impotents, davant la deriva de destrucció ecològica en la qual ens trobem immersos des de fa ja gairebé un segle (Meteorito). Ara, busquem l’equivocació (…) una oportunitat de la mà del racionalisme científic (No lo divulgue) perquè anem tard i es podria donar alguna situació incòmoda… l’eclosió de l’holocaust zombi just quan tens el menjar sobre la taula, per exemple (i fot bastant), etc. Això que ve cap aquí és un míssil (…).