Una cover d’Albany en clau slowcore amb un clímax distorsionat final? Doncs esclar que sí: al capdavall els codis de la tristesa són universals. Pena Máxima publiquen la seva lliure interpretació de ‘We cry’ de la sad girl espanyola per excel·lència per connectar dues etapes. D’una banda, ja es va poder escoltar en directe l’any passat a les tretze dates de la gira de presentació d’«Un camino corto», el seu primer àlbum. De l’altra, aquesta versió d’estudi surt de les mateixes sessions de treball que el seu proper disc, enregistrat el març d’aquest any a La Mina amb Raúl Pérez.
Albany per Pena Màxima. L’elecció pot sorprendre però, en el fons, no hi ha res més literalment urbà que recórrer Madrid anant de l’oficina a casa i després al local d’assaig parant un segon en doble fila per agafar quatre coses del súper. La vida adulta a la ciutat i el rock (encara que sigui post) de vegades encaixen com bonament poden.
‘Lloramos’ és una versió pont per al projecte dels germans Julián i Pablo Palomo, ex membres d’Autumn Comets. Un bonus track de «Un camino corto» o un teaser del que ha de venir, segons com es miri. La seva particular anti-cançó de l’estiu, perquè en realitat Pena Máxima ja estan mirant cap a la tardor que ve: on espera un segon álbum del qual aviat es començaran a revelar els primers detalls…
Víctor Trapero
