Escolta'l a:
  • Referència

    R70
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    EP

Collita sense calendari. Llarga vida

Amb una carrera que inclou cinc àlbums en més d’una dècada com a bateria de Picore, Pablo Jiménez inaugura ara Les conches velasques, nou projecte personal que el músic de Saragossa va emprendre fa vora tres anys. Ara, les seves dues primeres cançons veuen la llum en forma de pregó, d’avís oficial pròpiament dit. Partint de la seva manera personal d’entendre el ball, amb aquest trot natural, obert i tan suggerent -pedra angular entorn de la que s’articula el seu llenguatge-, ens trobem ara davant d’una nova cosa. Compost i interpretat per ell mateix, aquest single de debut fa córrer les cortinetes de la sorpresa.

Com si d’un particular exercici conceptualista es tractés, el músic ha decidit prendre com a material líric l’obra de Pedro Salinas per a, això no obstant, intervenir-la al seu gust. Renunciant a la rima en pro de la intuïció, Jiménez reordena el text original per conformar noves imatges, esvalotades suggestions que no concilien cap assumpte argumental ni discursos preconcebuts. No hi ha on agafar-se. ‘Pregón’ ens descobreix una sensibilitat àuria de què no en som conscients fins a aprofundir en cadascuna de les peces, gaudint-ne més i millor a mesura que se succeeixen les escoltes.

En paraules del mateix Jiménez -Les cançons sorgeixen de forma inconscient. És com si s’estiguessin escrivint soles, consolidant a si mateixes durant els mesos que passo cantant-les dins el meu cap (…). En efecte, l’execució ulterior dona forma final a la cançó, però tot el procés previ sembla funcionar sense massa intervenció racional, com per simpatia. Ara gaudiu-ne. Els tanguillos de ‘Borrón enchufe’ proclamen un nou sabor, amb polirítmia i devaneo. L’obcecació marroquinista de ‘Flecha’ anuncia sol abrasiu i collita sense calendari. Llarga vida a Les conches velasques.

Ressenyes

Altres referències de Les conches velasques

Playlists