Nascuts i residents a Pinyor (Ourense) i a L’Hospitalet de Llobregat, respectivament, en David i en Juanjo van coincidir a Barcelona ara fa més de deu anys per formar-hi els mítics OU (entre d’altres burrades inoblidables, com Lysergic Farmers of the West, etc). Des de llavors, tant fa on i quan, han continuat veient-se per tocar junts fins a formar Avecrem.
Fills del joystick, Avecrem mai assagen abans dels seus concerts i enregistrar un disc tan sols és un pretext per a immortalitzar els temes creats. Amb la improvisació com a única fórmula de composició, la idea amb la que neixen i prevalen la seva amistat i la seva música és tan sols una, gran i lliure: plorar de riure. Però atenció, és un mètode més, molt més difícil i intuïtiu, comparable a qualsevol altra afinitat estètica que defineixi habitualment una band. Totes i cadascuna de les peces incloses en aquest debut estan sense tancar. Al dia següent, ‘Una chicha loca’ hagués sonat totalment diferent i doneu per fet que en directe es deformarà segons convingui. Fins i tot, part dels textos van ser escrits el dia abans d’entrar a l’estudi i d’altres just mentre enregistraven cada peça…
Amenaces country (Mira que te meto), lemes per a samarretes (Bosnia y Herzegovina), el nou Larrousse gallego-català (Se nota que es fitness) o per què octavar la teva nòvia (Sí, soy la primera), són algunes de les raons per les quals paga la pena rendir-se davant l’evidència: T’has guanyat la paga que demanaves, al novio de ta mare… Avecrem és pel teu bé.
