Fuah tia! Acabo d’escoltar l’últim d’Avecrem, muérete de envidia. Són deu temes en plan un minut i ni això. Després del segon ja no saps ni què pensar. És que estic súper nerviosa. N’hi ha una que es diu ‘Beyondance’ que demana twerking. És que ho demana. N’hi ha una altra que es diu ‘Abc’ amb la que si ets un peque et pots aprender l’abecedari fins la e, fins la lletra e. Després n’hi ha una. És que n’hi ha una en la que surten una patos i la que es diu com el disc. La que es diu com el disc es diu ‘Ya somos ricos’, que es diu com el disc i joder, que va d’això ¿saps? I que per desfogar-se al gimnàs doncs és que va a tope de gama. M’entens? O sigui perfecte, em vinc a referir.
Però res que jo ja he avisat a aquestes pel grup i és que ja veuràs, que si fos una peli el Boyero li posaria un gomet verd y por todo lo alto. La portada. La portada és un diamant en forma de cor i amb or allà, de fons m’entens? Com si fos un llaç en un lingot o algo així. Una moguda. És que la vull en una samarreta per quan em llevi i tingui ganes de petar-la al microones. A més que aquests, et dic, que acaben en un documental de la Netflix. T’imagines? Ha! Ha! Ha! Allí se’ns veu fijo, en un dels concerts a primera fila, con cabeza volada, tia.
En fi… Però que els estimo, és que els adoro. Els estimo! Però és que no et pots imaginar el que ells ens estimen a nosaltres ¿saps? Els molem, ens adoren, ens adoren. A nosaltres.
