Els cinc de Saragossa –sis amb Thomas House (Sweet Williams, Charlottefield)– són un dels combos més demolidors del panorama estatal. Des de ‘Líbranos del mal’ (2018) i molt especialment amb ‘Imagínate que acierto’ (2011) i ‘Si no olvido bien’ (2016), la seva aversió a la zona de comfort els ha empès a un subsòl molt apartat de la mitjana ‘alternativa’. Han alliberat el camí sense concessions, component cançons meravellosament complexes i esquives, foradant el seu propi so per a poder respirar.
Amb un total de cinc àlbums i innumerables gires por Europa a les seves esquenes, probablement sigui el toll del seu darrer treball d’estudi, ‘Si no olvido bien’ publicat el 2016, on Picore ha aconseguit submergir una constel·lació de possibilitats que portava temps estudiant. Supostos polítics, poètics, conceptuals i, per sobre de tot, musicals, tots ells a base d’exquisides batzegades rítmiques i estructures amb arrels que vénen de més enllà del rock occidental, en un aspectre valent de tensions harmòniques.
Picore eviten tractar l’oient com si fos idiota, una empresa en absolut enfrontada amb qüestionar els angles, vèrtex o racons que formen el conjunt dels nostres actes. Què podem fer amb tant cartró premsat?
