Existeix un equilibri entre ser experimental i resultar adictiu (…) MUZIKALIA Redacció
Des que Tilde van debutar el dos mil dinou i al llarg de dos EPs i dos àlbums fins ara, la banda formada per Lluvi Farré, Mati Pando, Carlos Sánchez, Carla Suzart i Mario Vélez ha anat definint una manera ben idiosincràtica de compondre cançons. Forma especial que cristal·litza en la seva tercera i bonica joia d’estudi, ‘Algae’ (2020).
La banda de Barcelona aconsegueix el difícil equilibri entre la subtilesa i la certesa. Sempre a contracorrent, Tilde elaboren mètrica i crònica des dels marges, confeccionant estructures tan impredictibles com riques en harmonies, damunt de les quals se sosté aquest verb tan seu, que caldria tractar a part. Verb sumament edificant que sembla estar en fugida constant de l’ambigüitat i que disposa davant nostre un doble pla figuratiu: en ell hi conviuen cançons escrites des de la reflexió més íntima, amb l’assalt d’una veu humil però conscient i incendiària.
Si el dos mil disset i gràcies al seu segon llarg, ‘Animares’, vam topar amb un grup que sobressortia per la seva valentia, ara a ‘Algae’, Tilde han fet explícita la seva dimensió més lírica i andalusí per a cisellar un dit a la nafra de proporcions monumentals. Un mastodont d’imaginari propi que s’expandeix en direccions múltiples.
