Algae

Tilde

Escolta'l a:
  • Referència

    R91
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Voregen els marges estilístics del pop (…) LA PUBLICIDAD Javier Herrero

Des que Tilde van debutar el dos mil dinou i al llarg de dos EPs i dos àlbums fins ara, la banda formada per Lluvi Farré, Mati Pando, Carlos Sánchez, Carla Suzart i Mario Vélez ha anat definint una manera ben idiosincràtica de compondre cançons. Forma especial que cristal·litza en aquesta tercera i bonica joia d’estudi que és el seu nou disc de títol ‘Algae’, avançat fa uns mesos pel meravellós senzill ‘Desapego’.

Enregistrat en directe i sense artificis de cap mena, en aquest àlbum nou la banda de Barcelona aconsegueix el difícil equilibri entre la subtilesa i la certesa. Sempre a contracorrent, Tilde elaboren mètrica i crònica des dels marges, confeccionant estructures tan impredictibles com riques en harmonies, damunt de les quals se sosté aquest verb tan seu, que caldria tractar a part. Verb sumament edificant que sembla estar en fugida constant de l’ambigüitat i que disposa davant nostre un doble pla figuratiu: en ell hi conviuen cançons escrites des de la reflexió més íntima, amb l’assalt d’una veu humil però conscient i incendiària.

Ja des de l’obertura del disc, a ‘Voz de una gitana’, sentim la crida del camp i sortim a buscar els seus llacs i cels oberts. Sensibilitat que tornarem a sentir més endavant, tot i que des d’un altre angle. Concretament, en la crida a la consciència i el respecte pel medi ambient que suposa ‘Isla de plástico’. Després la metxa s’encén amb ‘El rey’ i ‘Aborto clandestino’, fins a trobar-nos a l’equador del disc amb tot el repertori a foc viu… Culminant en la magistral ‘Sal y farolas’, homenatge sentit a les víctimes de violacions en les guerres. En un pla menys literal, més introspectiu, ‘Cola verde’ inaugura l’altra gran línia discursiva del disc. De la seva ma ens submergim en ‘Desgastada camiseta’ i ‘Suelto’. En elles s’hi desplega tota una nova dimensió intuïtiva, que és essencialment poètica. Si el dos mil disset i gràcies al seu segon llarg, ‘Animares’, vam topar amb un grup que sobressortia per la seva valentia, ara a ‘Algae’, Tilde han fet explícita la seva dimensió més lírica i andalusí per a cisellar un dit a la nafra de proporcions monumentals. Un mastodont d’imaginari propi que s’expandeix en direccions múltiples.

Vídeos

Ressenyes

Voregen els marges estilístics del pop, mitjançant estructures molt riques i impredictibles harmonies que es complementen a la perfecció amb textos intensos, reflexius i combatius
Javier Herrero, La publicidad
Simplement únic. Doblen la seva aposta i surten vencedors
Roco, La voz telúrica
Escoltes aquestes cançons una, dues, tres vegades... fins adonar-te que ja és massa tard per parar
José Miguel Carrasco, Sevilla disonante

Altres referències de Tilde

Playlists