Duot. Si en comptes d’un text m’haguessin encarregat fer una portada del seu disc, els hauria dibuixat a tots dos plantats a terra fins el melic, barallant-se com ho feien els del vell gravat contra les seves pròpies ombres, agitant els braços per damunt dels caps i esgrimint-hi com a totes armes els pals i les canonades: Menjant terra i omplint-se els pulmons d’aquella fragància humida i profunda. C’est pas la peine de penser. Són atletes d’un esport que mai no serà homologat. Malgrat tot, aquesta seva vida esportiva i lliure els fa anar pujant i pujant a estirabots pel cable cada vegada més tensat d’un estil musical que hom anomena free com podria anomenar toud.
(…) Jack Torrance
Que un parell de joves acabats de graduar decideixin dedicar-se seriosament a la improvisació i fer-ho, a més, d’una manera continuada passi el que passi i peti qui peti, és insòlit. I per aquesta i altres raons, Duot és un grup insòlit. Després de cinc anys tocant junts, el tracte continu, intens i repetit al llarg d’aquest temps els ha portat a una maduresa i una intensitat musical que és impossible d’adquirir per altres vies. L’entesa musical de vegades frega la telepatia, de tan acurada i coincident que és. M’agrada pensar que aquesta intensitat musical és una virtut antiga o, més ben dit, a l’antiga, sobretot tenint en compte com d’efímeres i superficials són la majoria de les propostes musicals actuals. La seva música és un reflex de tal com són ells, és a dir, física, intensa, colpidora, sofisticada, agosarada, fràgil, descarada, fresca, tot a la vegada. I sobretot lliure, i viva.
(…) Agustí Fernández, pianista i compositor