Food

Duot

Escolta'l a:
  • Referència

    R56
  • Formats

    Digital, Vinil
  • Fonograma

    Àlbum

Donen sentit a la recerca (…) ROCKDELUX Marcos Gendre

Sou un duo fins que, un dia, sou un duo ampliat. I no amb alguna cosa, sinó que se us afegeix algú altre. I tampoc sou un duo qualsevol o casual: sou Duot. Més d’una dècada trepitjant escenari ran de terra, fort, molt fort, sense parar. Sense xarxa. Els instruments i vosaltres. Era possible i es va fer. I es continua fent: arrapar-se a la pròpia veu i demostrar que dins l’estat espanyol és possible sortir d’una escola de música i concentrar la teva carrera en la improvisació lliure, en general, i en construir un discurs propi, en particular. Així es cuina la personalitat, sí, l’únic lloc on es desenvolupa la intuïció que et permet interactuar en un context de llibertat tan exposat: l’escenari cru, inclement, despietat. Tant en les nits amb sales plenes com en les que tan sols un parell d’espectadors es planten davant teu. Toques i toques i busques, sense conèixer bé el rumb, ni el destí. Tan sols amb la certesa que el camí autèntic s’asfalta quan el duo, Albert Cirera i Ramon Prats, s’eleva per damunt de la confluència de les seves idees i els seus sons.

I un dia, a Duot se li afegeix Andy Moor i ja no són un duo. Són una altra cosa. Més gran, més forta, més rica, però tan rodona com si la seva música sempre hagués estat una cruïlla on un dia haguessin de convergir per a donar-s’hi un sentit diferent. Moor és un univers en sí mateix, tant amb The Ex com amb les seves dotzenes de projectes i aventures musicals, i la seva trobada amb Duot és una explosió controlada d’influències, formacions i edats dispars, que vibren, no obstant, en la mateixa freqüència.

Aquest és un disc per a escoltar amb els ulls clucs, encegant la consciència per a que res més pugui entrar-hi, i també per fer que no se n’escapi ni una nota, un so, ni tan sols l’eco difuminat de l’últim xiuxiueig al final de cada peça. La música que conté ‘Food’ és tant sincera que atordeix. Cirera, Prats i Moor parlen la mateixa llengua, la seva, que no és la de Duot amb un convidat, sinó la d’un trio que, nounat, s’expressa com qui arrossega dècades d’experiència; com qui ha conquerit alguna cosa seductora i magnífica, i sent ara la necessitat incontenible de compartir-la en aquests mateixos termes.

(…) Yahvé M. de la Cavada

Vídeos

Ressenyes

Canalització atonal, a la captura d'aquests trams que donen sentit a la recerca
Marcos Gendre, Rockdelux

Altres referències de Duot

Playlists