Reivindiquen l’humor al punk encara que també el col·lectivisme, la performativitat del cos femení i la seva descapitalització (…) MUZIKALIA Luis Moner
‘Què passaria si el seu marit s’afiliés cada dia a un nou partit?’ és la tercera referència de Pentina’t Lula, després d’aquell senzill inaugural amb Panotxa i Els Caps Parlants, el 2017, i d’Una gran reforma moral’, l’EP que van publicar el 2018 i que simpatitzava amb els sixties. Ara però, ens trobem davant d’una col·lecció de talls que la banda de Barcelona ha esquinçat i recreat des d’aleshores, fins a aconseguir reduir-los amb puresa poètica i vandalisme punk, a les cançons que escoltareu.
Els sis temes que formen l’EP han estat compostos amb aquelles ulleres (ultra) violetes que ens vam posar durant la tercera onada feminista i que no poden tenir els vidres més esberlats. Perquè, si el que és personal és polític, l’actual fragmentació de l’activisme social n’és el més clar símptoma. Símptoma d’interpel·lació no corresposta. Símptoma de no inclusió i de diferències irreconciliables. Com els trossets de vidre d’una copa que es trenca. Perquè, si el debat se centra en qui som, en comptes de què i com som… llavors adeu companyes, adeu. En aquesta guerra de legitimitats, des d’on lluitem? Amb qui i per a qui? Amb aquest soroll superficial com a rerefons, ple d’identitats en trànsit, és on el títol del disc pren tot el sentit. Perquè ‘Què passaria si el seu marit s’afiliés cada dia a un nou partit?’. De debò, què passaria? I és aquí on la poesia de l’Anna Pantinat sobresurt com l’incòmode, a cops histriònica, irreverència a l’heteropatriarcat demòcrata i cristià que ens ha portat fins aquí. Perquè sí, perquè per començar ‘El passat és un error’ (…) Totes les burgeses de les filles sufragistes van ser anomenades terroristes (…).
Anem a pams. A ‘C.O.N.Y, Pentina’t Lula assenyalen l’obra de Sebastià Portell i Clar per, tot seguit, tombar i deixar al descobert el costumisme més esperpèntic de ‘Psicosi el dia 23 d’abril’. Ara bé, és a ‘És el final del món’ on l’Anna Pantinat -a partir d’en Joan Todó- ens deixa un dels versos més punyents del disc, en tant que retrat cru, sense pietat, del rerefons tradicional que mou l’actual Nostrisme Neoliberal Català. (…) Una rajola amb un ‘Déu vos guard, en aquesta casa hi viu un català’. Un porró presidint una taula com cal (…). Pentina’t Lula presenten un abordatge a l’absurd polític esclaridor. Tot el demés… mmeh, ‘Corredisses a la tele’. Amunt la vindicació ultralocal, siguem ‘Ingovernables’.
