Fajardo necessita un apartat propi com a intèrpret i molt al marge de la resta de l’escena independent. Estar davant d’aquest tipus, allà, assegut amb una guitarra i escoltar la seva veu per la sala (tancar els ulls davant l’impacte) suposa una invitació a la catarsi a la qual no estem massa acostumats. Des de la visceralitat fins a la delicadesa més jonda, la veu de Fajardo s’enfunda la seva pròpia estampa compositiva d’una forma bella i necessària, i – com una llera pel rierol – l’harmonía viu d’aquesta altra meitat complementària.
Fajardo ho ha deixat tot al marge i és capaç d’embargar el seu propi cos, de disposar la paraula al servei d’unes cançons que persegueixen veritat per tot arreu. Fins avui, la seva carrera no ha fet més que madurar cap a l’intransferible, projectada al llarg d’un àlbum homònim el 2009, del fabulós EP ‘Muñecos’ el 2011 i de dos splits (amb Malcortado el 2010 i amb els costa-riquenys Monte el 2012). Referències a les que ara s’hi suma aquest single sense titular, avançament d’un proper àlbum que veurà la llum aquest any. En paraules d’Alfredo Arnaiz (Música de andar por casa):
-L’única forma d’explicar Fajardo es pitjant el play, tot el demès són enraonies. Els seus amics comenten i fins hi tot bromejen respecte de la potència de la seva veu, els que l’han vist en directe no ho obliden, els que varen traspassar les seves lletres n’han quedat marcats i quins varen escoltar la seva guitarra pensaven que somiaven. Ara ens presenta dues cançons que serveixen d’avantsala a l’inminent ‘Arrullo magnético’, el seu segon disc llarg que Repetidor publicarà aquest mateix 2015. Dues cançons que no han trobat espai als solcs d’aques proper vinil vagi vosté a sapiguer perquè. Pensada així la cosa espanta i alimenta la nostra impaciència, ¿què és el que estarà per venir? I es que tenim per devant dues magnífiques peces del ja per sí notable repertori d’aquest music majorero. ‘La nieve’, la vaig escoltar per primer cop el tres de novembre a les dues i escaig de la matinada. La calor a Fuerteventura encara feia impossible dormir i em vaig quedar congelat, dins, refugiat. ‘Mil muros’ és un prodigi encantador on la veu de Fajardo vola lliure. Es de justicia pensar que a Repetidor, segell on prima la qualitat i la personalitat sobre estils i etiquetes, s’hi sentirà com a casa (…)
