Inesperats paratges pop que fan justícia al nom de la banda
Amb un primer àlbum homònim publicat el 2017, seguit de l’EP ‘Tréveris’ el 2022, Pandan-Lagl publica ara el seu segon treball d’estudi, titulat ‘Teatro del absurdo’. Més articulat, variat i ambiciós que el seu predecessor, ‘Teatre de l’absurd’ ha estat enregistrat, barrejat i masteritzat amb Javier Ortiz a Estudios Brazil i, aquesta vegada, el desplegament tècnic ha estat notable. Entre d’altres, el duo es va fer amb fins a cinc caixes de ritmes Roland i Korg antigues per a l’ocasió, a més d’un petit i vell sintetitzador Casio MT-68. Tot això acompanyat pel seu arsenal habitual de guitarres i amplificadors antics ja que, com és sabut, tant Cristina Arroyo com JC Peña també pertanyen a la musculosa banda madrilenya, El relevo alemán.
Des de la màscara veneciana enigmàtica de doctor de la pesta, que apareix a la portada (en al·lusió a la pandèmia durant la qual es va compondre l’àlbum) i al llarg de tot el repertori, tant el vers críptic com l’humor sarcàstic tan característics del duo cohesionen les diferents històries i llocs als quals ens portaran els textos. Inesperats paratges pop que fan justícia al nom de la banda (marca de cartutxos que falla al caçador en el moment decisiu, pertanyent al mític còmic de André Franquin ‘Idées noires’) i ho fan de manera especial en alguns moments quasi gòtics (Un cuento de hadas), fins i tot apocalíptics (Nachthexen) on, pel seu timbre industrial, la música apel·la a la nostra fallida condició humana, tot emmarcant perfectament la crisi de conviccions, de fe i, en general, la incertesa i inseguretat que produeix contemplar el devenir d’un món que avui dia ja percebem de manera dual. Un món amb el qual ens relacionem en macro i en micro al mateix temps, que s’expressa mitjançant unes formes mirall que eren inimaginables fa tan sols uns anys i la pronunciada decadència neoliberal del qual, l’acosta al col·lapse.
Apassionant recorregut a mode de redempció que inclou, entre d’altres, referències al còmic bèl·lic (‘Battlefields’ de Garth Ennis), una retrospectiva de la calamitosa vida personal de Karl Marx (Tréveris), el retrat de l’ombra de qui guanya (El karma del tiburón blanco), alguna que altra fosca desventura amorosa juvenil (Lomas del Rey) i fins i tot una tragicòmica epopeia americana (La siesta del burro). Casi res! En paraules de JC -He intentat no caure en la rabiola, en el cinisme posmodern que condueix a un carreró sense sortida. Malgrat tot som humans i la música ens uneix. No és això increïble? (…).
