Amb una cinta split amb Nunofyrbeeswax, publicada el 2021, i un àlbum a les planes que veurà la llum properament, la música de Jejeje és simbolista i d’una elegància impecable però, tal com indica l’onomatopeia del seu propi nom, després d’aquesta primera impressió hermètica que sol produir el minimalisme, Jejeje amaguen una eloqüència conceptual i una perspicàcia evocadora excepcionals.
El trio berlinès, format per Zutoia Ríos (Muerte y destrucción, El relevo alemán), Jordi Tost (Parmesano, Nunofyrbeeswax) i Itacate (Roto) elabora una mena d’art-rock melòdicament esquiu, que cavalca sobre mètriques monolítiques i subtilment recargolades o tallants el qual, a mesura que es va desgranant, ens deixa entreveure una sensibilitat poètica concisa i antiornamental.
Així, amb molta naturalitat, com si amb ells no fos la cosa, Jejeje aconsegueixen transcendir la paleta de contrastos del post-punk i extreure de l’hieratisme un efecte hipnotitzant. La seva música transllueix i delinea els reguerots que condueixen a la paràlisi.
