Música i lletra completen el cercle perfecte (…) MONDOSONORO A. Méndez
Aquests darrers anys, especialment entre els amants de l’escena punk rock a la península ibèrica, Cigüeña s’han convertit en un referent de passió, compromís i veritat. Amb molta carretera i dos àlbums publicats a les seves esquenes (Cigueña al 2012 i Neptuno al 2014), la banda de València torna ara amb aquest nou treball d’estudi, el títol del qual descriu a la perfecció quant gaudirem: Alceu la vista, és el vol de la cigonya…
Enregistrat amb Pablo Peiró (Betunizer) en tant sols tres dies, el duo ha arribat a consolidar l’anti-fórmula en la que portaba temps obstinat. És com si la canellera que en Martín Arlés l’Unai Lilly portaven s’haguès caigut per sí mateixa, a base de tocar i tocar, de mala hòstia i de tocar i tocar. La telepatía entre ells ha acabat engendrant una bicefàlia inquieta i persistent, que ara sona a una altre nivell, el seu. Això va de cançons directes, sense güarniments ni ascarafalls estilístics de cap mena, va de llançar els prejudicis per la borda amb una bateria, una guitarra i una veu. Autobiogràfic al cent per cent, ens trobem davant el disc més empoderador de la carrera de Cigüeña. En paraules de Lilly -Una amiga em va mostrar una llàmina en la que una teulada es desprenia d’una casa. Aquella nit vaig somiar amb aquella imatge i em vaig llevar amb una idea entre les dents: Haig de volar (…).
‘El vuelo’ trascendeix la realitat quotidiana negant qualsevol de las sol·lucions pre-existents, per a crear-ne una de nova. Per contra, respon deixant anar llast des del primer tema, perquè es hora de romper (202) i deixar clar que no daré a torcer el intento, sin haber agotado el aliento (Ventilación cruzada). Tot, fins saltar a un gran vacío (Tú total) des del que aprender juntos a remar (648 horas).
